Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
La torre del Palau de Medinaceli del Verger (la Marina Alta) és l’únic vestigi d’aquest edifici. La inexistència de dades fa que no se sàpiga la data de la construcció. Les escasses informacions apunten que, possiblement, el 1520, ja estava bastit perquè el virrei de València, Diego Hurtado de Mendoza, forçat pels esdeveniments de la revolta de la germania, pernoctava a casa de Baltasar Vives, senyor del Verger, la qual cosa suposa l’existència d’una casa amb unes mínimes defenses.
Presenta una planta quadrangular, amb la base escarpada, que només es conserva a la façana del carrer Abadia. A l’interior, hi ha cinc sales de 4 x 4 m² aproximadament, encara que originàriament només se’n disposava de quatre. Actualment, està totalment remodelat, amb un canvi en els forjats (fet que és evident en la quarta planta on subsisteixen els senyals dels originals) i la desaparició de la sala voltada de la primera planta, de la qual només queden els començaments de les voltes, convertida en dues noves sales de menor altura. La planta baixa, amb funcions de magatzem, també hauria d’haver estat voltada, ja que era una tipologia molt freqüent a les torres.
L’entrada original, que encara perdura, si bé tapat i emmascarat, està configurat per un arc de mig punt a l’exterior i amb volta rebaixada en l’interior, al qual s’accediria per mitjà d’un xicotet pont llevadís o per una escala de fusta fàcilment desmuntable.
La torre no presenta obertures fins a la planta tercera, on apareixen dues troneres a les façanes nord i oest, emmarcades a l’exterior amb carreus de tosca. A la quarta planta, hi ha quatre matacans, construïts en carreus de tosca i dues finestres amb pedrissos laterals, també en les façanes nord i oest, les úniques que donaven a l’exterior del palau.
L’edifici està construït amb maçoneria calcària assentada amb morter de calç, amb elements estructurals més importants o significatius, cantoneres, portal d’accés, troneres, matacans, finestres, i part de la façana oest de cadiratge de tosca. La coberta, de principi de segle, és de teula àrab a quatre aigües, de construcció possiblement idèntica a l’original. Tanmateix, no cal descartar que aquesta fora plana.
La concepció de la torre és exempta, amb defensa en l’última planta per les quatre cares, però és de suposar que per la façana est estava adossada al palau, com ho indica l’absència de carreus de tosca en la cantonera nord-est fins a la meitat, espai que no té obertures. Aquests fets junt amb l’accés per la primera planta fan de la torre últim reducte defensiu del palau i, al mateix temps, l’element de defensa del conjunt.
