Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
La torre és l’únic element que persisteix de l’antic palau senyorial d’Antella, construït durant l’època musulmana, que s’alçava davant de l’actual plaça de l’Església. Va ser substituït per huit cases del carrer de Sant Rafael.
Es tracta d’una torre d’alqueria i la seua funció era vigilar i defensar la població que vivia dins del recinte emmurallat limitat per les barreres dels atacs o cavalcades que Jaume I descriu al Llibre dels Fets. En cas d’atac, la població es refugiava a la torre i els ramats es guardaven a l’albacar, un recinte annex.
L’any 1845, segons explica Pascual Madoz, la torre servia de mirador per gaudir del panorama que d’allà s’oferia. Es refereix també al palau dient que es tracta d’un edifici de grans dimensions, amb salons i altres dependències, habitatges interiors, un oratori, grans cavallerisses, una almàssera i una presó pública.
Orígens
Els orígens d’Antella es remunten a un poblat musulmà anterior a la conquesta anomenat Xarquia, que va haver de ser abandonat per les contínues inundacions del riu Xúquer.
Els pobladors van construir la nova vila en un lloc més elevat sobre la llera del riu. Un dels primers senyors d’Antella va ser Guillem de Fabra, a qui Pere III, fill de Jaume I, li va donar el lloc com a premi per haver-lo ajudat a sotmetre Alcoi i Cocentaina, que s’havien revoltat sota el comandament d’Al-Azraq, a finals de juliol i principis d’agost de l’any 1276. S’ignora si Guillem de Fabra va residir al palau, ja que també li va donar altres llocs com ara Tous i Carlet.
Martí I d’Aragó va vendre a Joan Gascó el 1408 una sèrie de drets sobre Antella. Seguint aquesta pràctica, Joan II, el 1467, va vendre a Miquel Joan Cerveró la jurisdicció militar i civil sobre aquest i altres llocs. El 1568 se li va concedir el títol de baró d’Antella al cavaller Miquel Salvador.
El 1609 van ser expulsades les cent setanta famílies morisques que hi habitaven. El 22 de juliol del 1610, el tercer baró d’Antella concedia la repoblació a cinquanta-set famílies de cristians, a les quals va obligar a satisfer un elevat tribut en fruits. Encara que quasi tots els barons residien a València, el cinqué baró, Vicent Castellví, hi va viure gran part de la seua vida. Posteriorment, el títol va passar a les famílies Dassió, Ferrer de Pròxita, Roca, Ortiz de Rodrigo i Rovira.
Antella, malgrat el canvi d’ubicació ha patit diverses inundacions, algunes de les quals van afectar profundament la població el segle XIX.
Descripció
La torre, d’estructura típicament mudèjar, és una construcció potent (en maó i maçoneria) de planta quadrada. Compta amb planta baixa i tres pisos, sala superior voltada i terrassa a la qual s’accedeix per escala helicoidal interior. Una petita talaia corona l’edifici. El seu estat de conservació és força bo, tot i no haver estat reconstruïda.
La base mesura 6 x 5,57 metres i els murs de la planta baixa, 1,25 metres de gruix. Té una alçària de més de 32 metres. En una llinda d’una finestra d’aquesta planta hi ha una mostra de la varietat de rajoletes de ceràmica amb què estaven adornades les parets interiors. La primera sala de la torre, l’accés a la qual es fa per dins de la casa adossada, té una altura de 2,70 metres i una superfície de 10,70 metres quadrats. A través d’una escala que condueix a una dependència situada fora del recinte de la torre, s’inicia l’ascensió a aquesta, havent de tornar al primer pis de la torre baixant tres escalons d’una petita escala de fusta.
Aquesta sala, que és la més alta de les quatre, més de 10 m, té una volta, protegida amb un arc ovalat. Des d’ací, l’escala de caragol, formada per esglaons de pedra de carreu, permet pujar a la sala superior, de menor altura, i a la talaia.
El bastiment pertany a dues èpoques, a dues tècniques constructives i dues funcions distintes, la qual cosa fa d’aquest monument un testimoni únic del pas i la convivència de dues cultures diferents al País Valencià.
Fonts: Paula Sarrión, «Història de la Torre d’Antella», La Lloca, A.C. Cilim / Viquipèdia
