Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
La torre de Rassef d’Almussafes (la Ribera Baixa) formava part d’un grup d’alqueries denominat d’Al-Mazaf. Va ser construïda entre els segles IX i XII amb el sistema de tàpia, habitual en aquestes edificacions islàmiques.
Actualment, està situada a la plaça Major, enfront de l’església parroquial. També s’anomenava torre de Mansa i és a partir de la documentació cristiana quan es coneix amb el nom de Rassef (escrit «Raçef»), que pot fer referència a «construcció prop d’un camí». De fet, la paraula al-mansaf («a mitjan camí») sembla que dona nom al poble.
Història
Junt amb les torres pròximes: Sollana, Rafacaldi (pròxima al Romaní), Alcàsser, Silla, Alginet, Trullàs, Benifaió, Picassent i Alèdua (Llombai), amb les quals podia establir comunicació directa per mitjà de senyals, formava part del cinturó defensiu de València
Jaume I va conquerir l’alqueria el 1238 i la va donar al seu notari Pere Sanç. Posteriorment, la va deixar als soldats de Montpeller que l’havien acompanyat en la conquesta de València. La filla del primer senyor, Navarra d’Ahuero, va concedir al mes de febrer del 1251 la primera carta de població de l’alqueria a vint colons. El 1281, el fill de la senyora Navarra, García López de Sentia va atorgar carta de població a 20 persones, però es van reservar la torre, el forn i altres regalies. Huit anys més tard Pedro Martínez de Altazona venia a Eiximén d’Urrea la vila, amb vassalls, terres i altres drets feudals. Els següents senyors van ser Ramon Escorna i Juan Rodríguez de Corella. Però els enfrontaments entre aquest últim i Pere IV van suposar la confiscació de la vila i la seua venda el 1352 a l’abat del monestir de la Valldigna, que la va retenir durant 451 anys. Finalment, va quedar incorporada a la corona el 1766.
Estructura
La torre segueix les mateixes pautes marcades per la resta de les torres de guaita de la zona. És de planta quadrada originàriament, de 9 metres de costat a la base, i llenços lleugerament trapezoidals que, segons pugen les plantes, delimiten l’estructura bàsica.
Consta de planta baixa, cinc pisos i terrassa amb merlets. L’estructura és idèntica a les cinc primeres plantes, això és, una planta travada amb un arc central de mig punt, que la subdivideix en dues àrees cobertes amb voltes de canó. Aquestes es comuniquen mitjançant una escala de caragol. L’última sembla, per les característiques, d’una època posterior.
L’accés original és una porta situada a 4 metres d’altura, el que confirma el caràcter defensiu. S’hi accedia amb una escala de fusta que es retirava quan la torre havia de quedar incomunicada. L’alçària total de la torre és de 24,70 metres.
La torre de Rassef és Bé d’Interés Cultural. Fins fa pocs anys, estava dins d’una construcció del segle XVIII anomenada «el Castell» que va ser enderrocada el 1981. El monument va ser totalment renovat el 1996. A hores d’ara, es troba exempta i perfectament restaurada, encara que molt modificada i envoltada per un entorn enjardinat.
