La torre d’Albal (l’Horta Sud) és un edifici defensiu que pot classificar-se dins de l’estil arquitectònic islàmic-militar.
Anomenada popularment Torre dels Moros, estava originalment separada de la població, al costat del camí d’Alcàsser, i és l’únic vestigi de la fortificació de la primitiva alqueria, amb un circuit emmurallat, del qual s’han trobat restes a les proximitats. Una construcció emblemàtica i de gran importància simbòlica per al poble, que forma part de l’escut heràldic.
Les alqueries valencianes de l’època musulmana tenien un element diferenciador: estaven fortificades i disposaven d’una enorme torre de tàpia. Tenien un disseny perfectament preparat per a suportar setges i repel·lir atacs sobtats (cavalcades) o amb maquinària pesant (fonèvol).
De planta rectangular, és lleugerament prismàtica i està rematada amb merlets. Presenta 16 tapiades que constitueixen tres altures diferenciades, cobertes per una volta de canó. La planta baixa, una mica elevada, té accés per una escala xicoteta, situada en una obertura al mur de llevant.
Actualment, alberga el Museu Etnològic Municipal.
