La Presa del Bosquet, també anomenada Bassa del Bosquet, a Moixent (la Costera) és un embassament situat a la Serra Grossa, al centre d’una foia tancada, entre les muntanyes del Picaio, la Talaia, les Corvatelles i la Balarma. Aquesta joia patrimonial i natural va ser construïda al segle XVIII i és fruit de les idees renovadores que van afectar les obres hidràuliques i la racionalització agrícola, pròpies de la política il·lustrada de Carles III.
El seu artífex va ser Pascual Car i Fontes, fill del primer Marqués de la Romana, i es considera com a data probable de finalització el 1775, quan estan documentades vendes d’hortes al Bosquet. La primera notícia sobre la qual es basen totes les referències posteriors a la presa es deu al botànic Antoni Josep Cavanilles, que el 1791, en el seu segon viatge a Moixent, parla del canvi que observa a la localitat gràcies a la nova política hidràulica i agrària de la Il·lustració.
La finalitat del Bosquet era la de regar els terrenys confrontants, la zona on es cultivaven hortalisses, fruites, cereals i llegums, així com subministrar aigua al poble mitjançant un sistema d’assuts i séquies al llarg del barranc homònim. A més, s’hi afegia la construcció de dues basses al costat de la presa, aigües avall del barranc, que servien per remullar espart o com a piscifactories. La presa va mantindre les funcions de regadiu fins al darrer terç del segle XX.
Presenta una traça poligonal de dimensions reduïdes: 100 m d’amplada per 200 m de longitud, i 8 m de profunditat actual, i té una capacitat de 160.000 m³ que reguen una superfície de 4,33 ha.
La presa és de les denominades de gravetat, en la qual l’empenta de l’aigua és contrarestada en sentit vertical pel pes del mur. Es poden diferenciar tres sectors: el sector A, constituït pel vas de l’embassament; el sector B, l’espai comprés entre els paraments aigües amunt i aigües avall, pel qual actualment discorre una via pecuària i el sector C, aigües avall de la presa, on s’instal·la tot el sistema original d’irrigació de la presa del Bosquet, que està fora de servei actualment.
Així mateix, hi ha la bassa de reg, de planta poligonal amb murs de maçoneria; la nevera, la típica estructura per conservar neu durant tot l’any i la Casa de la Bassa, un immoble situat al sud-est de la presa en una elevació del terreny que domina el paisatge circumdant destinat a l’allotjament del personal de manteniment.
Cal destacar el bosquet de carrasques centenàries del qual pren nom el paratge, així com el conjunt de pins blancs al costat oest de la construcció hidràulica.
Des del 2002 forma part del Catàleg de Zones Humides del País Valencià per les singularitats paisatgístiques, patrimonials i etnològiques i turísticorecreatives, juntament amb els valors biòtics.
