La Llotja del Cànem de Castelló de la Plana (la Plana Alta), situada al carrer de Cavallers, a prop de la plaça Major, va ser construïda a principis del segle XVII i reformada al segle XIX. El 1603 el Consell de la ciutat va comprar la Casa Gumbau per bastir-la i va encarregar les obres a Francesc Galiança.
És un edifici de carreus, de planta quadrangular, obert pels costats exempts amb dos arcs recolzats en columnes d’orde toscà. L’únic element escultòric de la façana és l’escut de la ciutat que hi ha als carcanyols dels arcs que donen al carrer de Colom.
A principis del segle XIX, l’Ajuntament va vendre el dret de construir un pis superior sobre el cos de les arcades. També es va dur a terme l’ampliació del pis inferior per ambdós costats, utilitzant-se el mateix material i el mateix llenguatge arquitectònic. El pis superior s’ordena amb finestrals rectangulars rematats per frontons corbs sobre mènsules damunt de les quals se situen uns òculs el·líptics. Hi destaca el balcó corregut del cantó.
Hi ha notícies que la façana va estar decorada amb pintures al·legòriques de Joaquim Oliet. El conjunt es corona amb una cornisa clàssica amb gallons i ampit rematat amb gerros.
El 1999 la Universitat Jaume I va adquirir la Llotja del Cànem amb la intenció de convertir-la en un centre on desenvolupar activitats educatives i culturals. Després d’una rehabilitació d’urgència a causa del mal estat, va destinar l’espai a sala d’exposicions entre 2002 i 2005. Finalment, el 2007, completament restaurada, va ser inaugurada com a seu a la ciutat de l’UJI i de la Societat d’Amics i Antics Alumnes de l’UJI (SAUJI).
