La Foradada o Foradà, a la Vall de Gallinera (la Marina Alta), és una penya emblemàtica d’una bellesa i encant insuperables, coronada per un enorme arc natural de pedra molt característic. Aquest arc és un meravellós caprici de la natura, «talaia de llum, arc tibant i ben traçat per l’atzar, ull fitant la mar, portal obert als solixents, les llunes i les brises marineres, la penya Foradada, grotesca, bella i gaudiniana…», com la descrivia Joan Pellicer.
Per l’altitud i l’estratègica posició, és una magnífica referència visual des de molts punts de la vall. Des del cim, s’hi albira la Gallinera, el Montgó, la Safor, la Vall d’Alcalà, la Serrella, i la mar.
La formació d’aquest arc natural és conseqüència del procés o dissolució química de la roca calcària, conegut com a carstificació, una erosió que ve causada, principalment, pel contacte de la roca en qüestió amb l’aigua, la baixa temperatura i la concentració de CO₂ en aquesta (en forma de pluja o humitat); la mateixa naturalesa de la roca, i el vent.
El convent franciscà de Gallinera
A la serra de la Foradada, hi ha les ruïnes de l’antic convent de la Gallinera. El 1611, només 2 anys després de l’expulsió dels moriscs, el duc de Gandia va afavorir, per promoure la cristianització de les antigues terres musulmanes, la construcció del convent de Benitaia pels frares descalços de l’orde de Sant Francesc. En un primer moment, havia de ser construït a Pego, però els senyors de Gandia i Pego decidiren que era més urgent a la Gallinera.
El 1644 un gran terratrèmol el va destruir parcialment, encara que prompte va ser reconstruït i els franciscans el van tornar a habitar fins a la desamortització del segle XIX, quan restà abandonat. Hui dia només trobem, envoltats per uns murs recents, xiprers i les estacions del calvari, algunes ruïnes, algun fragment dels murs originals i una antiga i preciosa font de dos canons amb la data el 1741 obrada en pedra.
L’alineació solar
L’elecció del lloc exacte on es va construir el temple el 1611 no va ser un fet trivial; els frares franciscans en van decidir la ubicació mitjançant observacions astronòmiques molt precises. Cada any, els dies 8 de març i 4 d’octubre, dia de Sant Francesc, es produeix una insòlita alineació solar entre la Foradà i el sol, que il·lumina les ruïnes del convent. El fenomen és visible des del sud del calvari. L’alineació s’ha convertit en espectacle que atrau any rere any a centenars de persones de tot arreu.
Segons la llegenda, l’últim príncep musulmà de la vall va dir aquestes paraules abans de ser expulsat: «No m’importa perdre un imperi en justa batalla, però només abandonar la Vall de Gallinera pot fer plorar a un príncep de l’Islam». I és que la Gallinera és un lloc únic a la nostra geografia, i la Foradada el màxim exponent de la seua bellesa.
