La Font dels vint-i-cinc dolls de Xàtiva (la Costera), va ser construïda entre el 1788 i el 1806, en estil neoclàssic, a prop de l’església de Sant Pere.
Cent anys després l’arquitecte José Acuña va dur a terme la primera restauració, que va convertir en rectes els cantons de la tassa.
Té vint-i-cinc canelles, com el nom indica, alimentades pel brollador de Bellús. El sortidor central representa un rostre de persona barbuda en pedra del qual ix aigua per la boca, mentre que la resta de sortidors, en bronze, tenen forma de serp.
Es va bastir amb el material de l’antic Portal de Cocentaina o Portal dels Banys, per a substituir l’abeurador, una antiga pica islàmica del segle XI que va ser traslladada a la Casa de la Ciutat el 1788 i hui està exposada al Museu de l’Almodí.
El 2008 va ser restaurada amb la tècnica del sorrejat, una tècnica industrial de neteja de la superfície de peces basada en la projecció d’un material abrasiu per mitjà d’una tovera amb aire comprimit. La sorra era l’abrasiu tradicional i va donar origen a la denominació en català i en altres llengües.
Es coneix la concessió per part de Jaume I el 1264 de l’ús dels banys àrabs, que ja estaven en ruïnes, i d’una font al lloc on actualment hi ha aquesta.
