La casa senyorial dels Garcés de Marcilla, a Torre Alta, pertanyent al terme municipal de Torre Baixa (el Racó d’Ademús), està formada per la casa pròpiament dita i la torre, que va donar nom al lloc. La construcció defensiva medieval, també s’anomena a les cròniques Torre Somera o Torre Susanna, ja que «somera», «susanna» o «jussana» signifiquen «alta».
La façana del conjunt, amb una senzilla portada d’arc de mig punt de pedra tallada, té nombroses obertures que no són les originals
La torre presenta planta quadrada, quatre nivells i teulada a quatre aigües. Els murs són de maó i la cobertura de teula àrab. Estava rematada per un cadafal de fusta que recorria les quatre façanes. Les bigues que el suportaven encara hi són visibles.
Els cadafals eren estructures situades a la part alta de torres o muralles medievals, de caràcter estrictament defensiu: es recolzaven sobre mènsules o bigues de fusta o pedra que sobresortien del parament i servien per a protegir les portes o peus de les muralles sobre les quals s’assentaven, permetent el tir vertical de projectils, objectes pesants (pedres) o ardents (aigua bullent i oli roent). Eren provisionals, ja que només es col·locaven en cas d’atac o setge, i tenien un greu problema: en ser de fusta podien ser incendiades pels atacants fàcilment. A més, amb l’aparició de les armes de foc (segle XV) van perdre importància, atés que les bales travessaven la fusta. Van ser substituïdes posteriorment per matacans, estructures similars, però fetes en obra sòlida (pedra o maçoneria), cosa que les feia invulnerables al foc i més duradores.
El Racó d’Ademús va estar des del segle XIII sota el domini directe de la Corona, però, no obstant això, hi va haver dues excepcions: els xicotets senyorius de Torre Alta i Torre Baixa. Possiblement, l’origen rau en la donació reial de sengles alqueries a senyors territorials, les famílies dels quals van intervindre en la conquesta de la comarca.
El senyoriu de Torre Alta es va configurar alienant una minúscula part del Terme General d’Ademús i la família que en va ostentar la possessió des del primer moment va ser Garcés de Marcilla, cognom molt documentat, que apareix ocupant diversos càrrecs oficials en les dues viles històriques, Castielfabib i Ademús.
Els Garcés de Marcilla es van convertir en Barons d’Andilla per matrimoni de Francisco Garcés de Marcilla amb Rosalía Girón de Rebolledo, i Llorens, senyora, i baronessa de la Vila, Castell, i Baronia d’Andilla,fet que va tindre lloc a finals del segle XVIII.
El 1854, amb la supressió dels senyorius i les lleis desamortitzadores, l’últim baró d’Andilla va vendre la vella casa pairal i la torre a diversos veïns. Hui dia roman en mans privades.
