Els molins del Testar i de l’Escaleta, a Paterna (l‘Horta Nord), formen part del conjunt hidràulic original, construït entre els anys 1837 i 1840, sobre la séquia de Montcada a la partida del Testar. Fou dividit en dos molins al llarg del segle XX, a causa de vendes i herències. En origen van ser utilitzats com a molins fariners i arrossers i disposaven d’un roda-turbina hidràulica dins de la séquia com a font d’energia, i no un simple rodet.
El 1974, el molí del Testar es va convertir en una fàbrica de pells. A principis del segle actual va ser adquirit per l’Ajuntament de Paterna i, en la dècada del 2010, va ser restaurat. Els darrers anys va arribar a obrir-se una instal·lació d’hostatgeria i restaurant, però actualment resta tancat.
Són els primers molins que hi ha a la séquia, un poc aigües amunt dels molins del Martinet i de Ferrando, que també estan emparellats a una banda i l’altra del curs d’aigua. Tots quatre formen una unitat de veritable interés etnològic, arquitectònic i paisatgístic, junt amb el tester (lloc on es tiraven els testos que es trenquen en els forns de canterer) que hi ha al voltant.
El molí del Testar encara conserva gran part de la maquinària de l’última època que va estar en funcionament, quasi tota de fusta. La part corresponent a l’habitatge de l’encarregat o propietaris, situada al nord de la séquia, tanca per aquest costat la gran bassa d’eixida de l’aigua dels cacaus, formant una mena de plaça aquàtica envoltada d’alts murs d’edificació, de gran interés per la forma i dimensions (uns 18 m d’amplària per uns 30 m de llargària).
L’edificació es correspon en certa manera amb la tipologia de casa de poble, amb una doble crugia com a cos principal habitable, de dues plantes, un pati al darrere i uns cossos d’edificacions auxiliars al fons i en un lateral. El cos del fons connectava amb la zona de treball del molí i tenia un pati d’accés, envoltat per una sèrie de coberts i naus d’emmagatzematge de construcció del segle XX.
El casal moliner consta també d’una bassa ampla feta a la mateixa séquia de Montcada, abans d’entrar als cacaus, i d’una altra bassa a l’eixida que conforma un espai arquitectònic d’aigua ben interessant, ja que connecta amb el pont que travessa la séquia a continuació, les llengües i comportes de la desviació de la séquia de la Uncia.
