Els Jardins del Real o de Vivers, a València, està situat entre els carrers de Jaca, Pintor Genaro Lahuerta, Botànic Cavanilles i General Elío, i l’avinguda de Blasco Ibáñez, al barri de la Trinitat. Al sud, fita amb el Jardí del Túria. És el segon parc més gran de la ciutat, darrere del Jardí del Túria.
El nom del Real prové ve de l’època musulmana, quan aquesta paraula designava una residència de la noblesa urbana, el Palau del Real, enderrocat el 1810, durant la guerra del Francés per motius de defensa. El 1869, els jardins foren entregats a la Diputació. El nom ha sobreviscut i, actualment, s’aplica a tot el districte del Pla del Real.
L’altra denominació, de Vivers, s’empra des del 1903, quan els jardins passaren a ser propietat municipal. Sembla que ve de «l’horta del Viver», nom d’una llacuna o viver que s’utilitzava per a regar els jardins. Ja s’usaven com a vivers almenys des del 1560, quan Felip II hi encomanava una gran quantitat de tarongers i llimeres per a embellir els jardins del Palau d’Aranjuez.
El conjunt formava part de la finca del Real, el centre de la qual era el Palau, una quinta d’esbarjo o almúnia ordenada construir per Abd al-Aziz el segle XI. L’arabista Henri Pérès, al llibre Esplendor d’al-Andalus, parla de la bellesa i grandiositat del palau, que «comprenia un gran jardí plantat d’arbres fruiters i flors i un riu que el travessava, i al centre, el palau, amb pavellons ricament decorats, que s’obrien al jardí».
Els Jardins de Vivers s’han convertit, per dret propi, en un dels llocs més representatius de València i en un jardí de referència de la ciutat pel valor històric, cultural, ecològic i paisatgístic, a més de la gran varietat botànica. Aquesta zona verda ocupa una extensió de més de 170.000 m² i el traçat respon a diversos estils de jardineria, ja que amb el pas del temps s’ha remodelat diverses vegades. Hi destaquen els parterres d’estil romàntic a la part sud, les zones que imiten paisatges naturals a la part nord i el famós roserar.
Posseeix 2.769 exemplars i 167 espècies botàniques diferents.
