Els banys àrabs de Torres Torres (el Camp de Morvedre) estan situats a la vora de la Séquia Major de Sagunt que voreja l’antic nucli urbà. La primera referència documentada és de l’any 1555, quan segurament ja no es devien fer servir, encara que el 2003 una excavació arqueològica va permetre datar-los al segle XIV, ja en època cristiana.
L’edifici correspon a l’esquema típic del bany àrab (hammam), que hereta l’estructura formal dels banys romans, adaptant-los a les necessitats i sentiment social conegut de la pràctica religiosa. Tipològicament, responen al model que es repeteix al llarg de tota la geografia històrica musulmana: tres sales amb una central més ampla. Les llucanes de secció estavellada i forma en tronc de piràmide, són estilísticament representatives de l’arquitectura àrab. El sistema hidràulic, basat particularment en el proveïment de la séquia esmentada, podia veure’s complementat per un aljub veí, del qual hi derivaria el que encara subsisteix, concebut per a servei de la població.
El recinte cobert és de planta rectangular i les tres sales (freda, tèbia i calenta), també rectangulars, estan cobertes amb voltes, disposades en paral·lel i en orientació nord-sud. L’entrada es localitzava al nord.
Des del vestíbul s’accedia per una porta de mig punt a la sala freda, la més austera de les tres. La sala tèbia és la de més superfície i amplària. Està dividida en tres parts per mitjà de dos arcs de mig punt fets amb maons, que conformen dues alcoves laterals que s’alcen un graó pel que fa a l’espai central. La tercera sala és la calenta, que mesura uns 6,80 x 2,42 m i s’escalfa mitjançant una cambra subterrània on s’injecta aire calent. El paviment dels banys és de maons cuits disposats en espina de peix.
El conjunt, d’una gran bellesa, és un dels pocs exemples que hi ha al País Valencià, i també a la resta de l’Estat, ja que la majoria es concentren a Andalusia.
