Cap al 1719, pocs anys després de l’acabament de la guerra de Successió, l’Ajuntament de la Colonia Nueva de San Felipe, nom imposat pel Borbó a la ciutat de Xàtiva, va encarregar al pintor José Amorós, un artista menor i de caràcter local, diversos retrats del monarca i la seua família. Els quadres van ser pagats, segons els Llibres Capitulars del consistori, el 24 de març d’aquest any.
En l’actualitat, la totalitat de l’obra de l’autor es conserva al Museu de Belles Arts de Xàtiva. Com assenyalava l’exdirector del centre, Mariano González Baldoví, «la seua escassa qualitat no justifica per si mateixa cap menció en un recorregut pel museu, però circumstàncies alienes a l’art han fet que una de les seues obres siga la més famosa de la institució […] A la dècada del 1950, Sarthou va decidir penjar cap per avall el retrat de Felip V en venjança simbòlica per la destrucció i ruïna causades a la ciutat i els seus habitants». Aquest fet recorda que sovint una obra no només és considerada pel seu valor artístic, sinó també per la càrrega emocional i política.
El quadre mostra el rei dret, en una posa convencional, mostrant a la mà dreta el desenvolupament de la Batalla d’Almansa. Hi apareix davant d’una tenda de campanya o lloc de l’estat major, com a artífex i director de l’estratègia de l’exèrcit de les Dues Corones. Vesteix indumentària de cort i presenta una notable desproporció dels braços i les cames respecte del cos. Segurament, Amorós es va inspirar en algun gravat de l’època, una pràctica habitual.
Sarthou Carreres
El jutge i escriptor Carlos Sarthou Carreres va nàixer a Vila-real el 3 de novembre del 1876. Graduat com a batxiller el 1893, es va llicenciar en Dret a la Universitat de València el 1901. Dos anys més tard, va llegir a Madrid la tesi doctoral.
La seua carrera es va repartir entre l’Administració de Justícia i l’activisme social i cultural. El 1909 va publicar Viaje por los santuarios de la província de Castellón o Impresiones de mi tierra, que van motivar que col·laborara a Geografía General del Reino de Valencia, dirigida per Francesc Carreras Candi el 1913. Aquest any va ser nomenat membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història i adscrit a la Comissió Provincial de Monuments de Castelló de la Plana (el 1921 ho seria de la de València). El 1919 va ser designat delegat reial de Belles Arts a la capital de la Plana Alta.
A Xàtiva, va dirigir el Centre de Cultura Valenciana i, pels seus treballs en la recuperació del patrimoni artístic i documental de la ciutat, el 1923 va rebre el títol de Fill Adoptiu i, el 1940, el de Cronista Oficial. Durant aquests anys, Sarthou, pioner de la fotografia documental, va recopilar una gran col·lecció gràfica de centenars de clixés sobre vidre i cel·luloide (únic testimoni en l’actualitat de molts monuments i paisatges desapareguts a causa de la guerra o de l’activitat urbanística) que es va traduir en dos importants volums: Castillos de España i Catedrales de España, prologats per Azorín, a més d’una gran quantitat de xicotets estudis de temàtica artística.
L’any 1946 es va jubilar de la carrera judicial a Vicálvaro, cosa que li va permetre dedicar-se més intensament a l’activitat cultural. Va ser acadèmic corresponent de Belles Arts a Xàtiva (1953), membre de la Institució Alfons el Magnànim (1956), i de la Hispanic Society de Nova York (1959) i director del Museu Municipal de Xàtiva fins al 1961. Entre altres distincions va rebre la Medalla del Mèrit Turístic, Gran Creu de Plata de la Societat d’Amics dels Castells d’Espanya, Cronista d’Honor de la Corona d’Aragó, i va ser president de l’Associació Nacional de Secretaris Judicials d’Espanya.
El 1956 va decidir exhibir cap per avall el retrat de Felip V, en reparació de la crema de la Vila-real (1706), on havia nascut, i la de Xàtiva, on havia arrelat.
