Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Segons la llegenda, Martí, un oficial de la cavalleria romana del segle IV, originari de l’actual Hongria, era a la Gàl·lia quan una bona acció li va canviar la vida: un dia d’hivern, a les portes de la ciutat d’Amiens, va tallar la seua capa per la meitat amb l’espasa per tal donar una de les parts a un pobre mig despullat. Aquella mateixa nit, Jesús se li va aparéixer en un somni amb la mitja capa: ell era el captaire al qual havia ajudat. L’endemà, Martí va decidir abandonar l’exèrcit i convertir-se al cristianisme. Més endavant, elegit bisbe de la ciutat de Tours, es va fer famós per la santedat i els miracles, com ara la resurrecció d’un mort o l’allargament, davant de la vista dels fidels que assistien a una missa, de les mànegues de la túnica, que li venien curtes perquè no era la seua, que també havia donat a una altra persona necessitada.
Uns mil anys després, entorn del 1450, al Retaule de Sant Martí amb Santa Úrsula i Sant Antoni Abat, Gonçal Peris, el pintor al qual s’atribueix, va dur a terme aquestes escenes de la vida de Martí de Tours, un dels sants més populars de l’edat mitjana al País Valencià. La primera, monumental, al carrer central, Martí apareix no com un soldat romà, sinó com un jove cavaller del segle XV, de cara amable i delicada, vestit amb robes luxoses i extravagants: al cap, una lligadura blava i rosa amb una joia al front i ornaments metàl·lics en forma d’estrella; un vestit, de brocat roig decorat amb ocellets i motius geomètrics -que es repeteixen en les catifes de les taules laterals-, i un mant de vellut amb brodats d’or. Una imatge que contrasta amb l’extrema precarietat del pobre. Les altres escenes, de dimensions més reduïdes, ocupen la part superior, d’esquerra a dreta. Una narració semblant a la del còmic. Fins i tot en l’escena del somni trobem el recurs del núvol per donar-nos a conéixer què somia.
Peris va dur a terme aquesta obra per encàrrec de Berenguer Martí de Torres per a la Cartoixa de Portaceli, el monestir fundat el 1272 a Vall de Lullén, al terme de Serra, on havia de ser soterrat, a fi que el sant el nom del qual portava en el cognom auxiliara les seues restes mortals. El mateix ocorre amb la presència de santa Úrsula a la taula de l’esquerra: la seua esposa era Úrsula d’Aguilar. A la dreta, Sant Antoni Abat, una figura que pot ser que estiga relacionada amb la devoció que se li professava i als valors de la cavalleria: la fortalesa, la tenacitat i la confiança amb Déu. Tres figures d’idèntica grandària que destaquen per la seua monumentalitat, accentuada per la col·locació molt baixa de la línia que limita el sòl amb fons daurat, que es manté més com un recurs estilístic que no pas com un símbol transcendent d’èpoques anteriors al gòtic internacional. Santa Úrsula, amb toca, túnica i mant, duu les sagetes del seu martiri, i sant Antoni, amb hàbit talar i caputxa, porta un bordó, a la manera de bàcul abacial, un llibre i un rotllo de pergamí. A diferència de sant Martí, mostren uns rostres d’una extraordinària naturalitat. Tant ella com ell, havien decidit dedicar-se a la vida contemplativa, a l’oració, però el rostre d’ella, blanc, d’expressió dolça i introvertida, difereix del de l’eremita, bru i envellit, amb una gran barba blanca i aspecte greu.
Així, doncs, hi trobem religiositat, devoció i austeritat, i alhora bellesa, refinament i esperit cortesà i aristocràtic. Contrastos dramàtics i expressius entre el missatge religiós i l’interés per la realitat, per la manera exagerada i luxosa de vestir a la qual s’oposava Vicent Ferrer. D’una banda, històries provinents de l’Antic i del Nou Testament, dels Evangelis Apòcrifs, de les llegendes i les vides de sants, que els fidels no tenien cap altra forma de veure representades. D’altra banda, l’ideal cavalleresc, amb figures com la de Martí de Tours o la de sant Jordi, sants cavallers que presenten una visió molt pròxima als relats de la novel·la de cavalleries de l’època -ací, sant Martí, cavaller, podria ser en realitat el cavaller de santa Úrsula, la seua dama, una referència clara a l’amor galant, encara que supeditada a una mirada religiosa-, i també l’ideal femení representat amb imatges de dones exquisides i delicades, de cabells rossos i ulls clars, resplendents, sempre amb aspecte dolç, fràgil i pudorós, que inclinen el cap i abaixen els ulls en signe de submissió i modèstia. Unes imatges que tenien molt poc a veure amb les que als carrers de València escandalitzaven predicadors i viatgers.
