El poblat iber del Puig de la Nau, a Benicarló (el Maestrat), està situat a l’est d’aquesta muntanya, a una altura que oscil·la entre els 95 i 110 m sobre el nivell de la mar.
Les excavacions han tret a la llum una superposició d’hàbitats la cronologia dels quals abraça des del final de l’Edat de Bronze i principis de l’Edat de Ferro fins al període de plenitud de la cultura ibera, és a dir, des del segle VIII fins al V o inicis del IV aC, l’època de més esplendor de l’assentament. Alguns dels materials apareguts manifesten una important relació de caràcter comercial amb la resta de l’àmbit colonial mediterrani: fenicis, púnics i grecs.
El poblat, tancat per una muralla, presenta un entramat de carrers estrets i en alguns casos amb graons, la qual cosa impedeix la circulació amb animals o carros. Per tant, tota la circulació que hi hauria seria a peu.
Arquitectura
Les cases es van construir amb maçoneria, aprofitant les pedres dels voltants. Moltes parets van ser bastides íntegrament amb aquesta tècnica, però en algunes ocasions la maçoneria va servir de base o sòcol per continuar la paret amb tova o fang.
El més destacable de l’arquitectura és la presència de cases amb dues altures, les quals estarien unides per escales de maçoneria o de fusta, o que tindrien un accés a la part superior aprofitant els desnivells del terreny. Les parets s’arrebossarien o s’emblanquinarien, i fins i tot en algunes ocasions es podien pintar de colors rojos o grocs, formant bandes. El sostre de les edificacions es feia mitjançant un embigat de fusta, sobre el qual se situava un encanyissat o enramat, per acabar la coberta amb una capa de fang que impermeabilitzava i aïllava de les inclemències. La coberta seria plana, lleugerament inclinada per evacuar cap al carrer l’aigua de pluja.
Les cases tindrien una compartimentació interior amb diferents estances, algunes de les quals presenten llars al centre. Hi ha diversos tipus de distribució: d’una sola cambra, de dues i de tres o més. De vegades, les cambres estan disposades en altura i no tenen comunicació directa si no és pel carrer.
Els utensilis localitzats, la distribució de les troballes dins de les edificacions, així com les diverses dades oferides pel registre arqueològic, proporcionen informació respecte a la funcionalitat de les edificacions: emmagatzematge, culte religiós, seu del govern, etc.
L’estructura defensiva
La muralla, construïda també amb maçoneria, es reforça amb torres a les cantonades o als punts de més interés estratègic. Davant d’aquesta estructura hi ha un altre mur, que tenia com a funció impedir que s’acostara maquinària de guerra durant un assalt, encara que l’entorn faria difícil qualsevol moviment amb grans artefactes. Aquesta muralla també crea un passadís que obligaria l’assaltant a seguir un recorregut estret, fàcil de vigilar i en el qual seria difícil desplegar un atac.
Davant de la porta que donava accés a la població hi ha una estreta obertura de 0,90 metres d’amplària situada en un replec de la muralla. És en aquest lloc on estaria el cos de guàrdia. Un lloc especial de vigilància i defensa, ja que darrere estava l’habitatge principal del poblat, on segurament habitava el jerarca.
