ElPont del Rei, a Gavarda (la Ribera Alta), és una magnífica obra d’enginyeria civil del final del segle XVIII, conseqüència d’un projecte per construir la primera carretera sobre el riu Xúquer durant el regnat de Carles III. Tanmateix, cal destacar que mai no va córrer aigua sota els arcs d’aquesta obra, ja que es tenia previst desviar el llit del riu una vegada acabada la construcció.
Aquesta iniciativa formava part de les infraestructures del nou Camí Reial de Madrid a València després de la Cèdula Real de 1761.
Sota les ordres de l’arquitecte i director de la Reial Acadèmia de Sant Carles, Joaquín Martínez, els treballs van començar el 29 d’abril del 1796. Es tractava d’un pont de grans dimensions, amb 226,5 metres de longitud i 14,2 metres d’amplada, bastit en maçoneria i maó.
El Pont del Rei es va ubicar en una zona on abundaven els meandres, per la qual cosa l’arquitecte va dissenyar una obra amb 15 arcs. Els treballs van quedar inconclusos el 1801, quan les obres es van interrompre definitivament a causa de la inestabilitat del sòl i també a les revoltes socials que van tindre lloc en aquesta època.
No obstant això, el 1834 diversos municipis van demanar, mitjançant escrits, a la reina Maria Cristina el reinici de les obres. Després de la inspecció de les obres es va emetre una ordre real el 1836 que decretava l’acabament del pont de manera immediata. Però, malgrat la bona disposició per a la finalització, les guerres carlines van impedir que es reprengueren les obres, quedant abandonat una vegada més.
El projecte incloïa dotze arcades més, sis a cada costat de les existents, amb voltes de mig punt de maó de 3,6 metres de llum, de les quals van ser executades únicament tres, les situades a la secció sud. A la part central s’eleven tres impressionants arcades de mig punt d’estil renaixentista, amb 15,6 metres de llum cadascuna, fabricades amb carreus de pedra. Sobre aquestes, la disposició dels carreus forma una estructura esglaonada a manera de remat. Part d’aquestes arcades van ser tapiades fa dècades per utilitzar-les com a magatzems de caràcter agrícola.
En l’actualitat, l’entorn ha quedat enjardinat per proporcionar un lloc d’esbarjo a la població, creant al voltant una zona d’oci per a contemplar-ho en la seua magnitud.
