Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El poblat iber de Castellar de Meca està ubicat al terme municipal d’Aiora (la Vall de Cofrents) sobre un llarg turó anomenat serra del Mugrón, dins la finca anomenada «Cases de Meca».
Aquest jaciment ja apareix esmentat en documents d’autors com ara Escolano, Cavanilles, Pierre, Paris, Schulten, i especialment, Julián Zuazo, entre altres. Mostra evidències d’ocupació a l’edat del Bronze (segle VI aC), l’època ibera (segles IV-III aC), la romana (segles II-I aC) i l’edat mitjana (fins al segle XIII).
Des del poblat es gaudeix d’una espectacular panoràmica de la plana i els passos naturals que comunicaven la costa amb l’altiplà. A simple vista es poden veure les antigues muralles que servien de defensa, que, a més, per les característiques del terreny, també formen part d’una fortalesa natural, situada a uns 1.218 metres d’altura sobre el nivell del mar en el seu punt més elevat.
Té un únic accés, per al qual possiblement els ibers van traçar una via, l’anomenat camí Fondo. Una ruta de més de dos quilòmetres de longitud tallada en la roca i condicionada per a la circulació de carros, que unia la ciutat fortalesa amb la plana, una impressionant obra d’enginyeria preromana. En l’últim tram, la roca està excavada 4,30 m amb una amplada d’1,93-2,15 m. Per superar el pendent van allargar el recorregut i van fer una corba que canvia el sentit cap al centre de la ciutat. El sòl presenta profundes rodades a conseqüència del pas dels carros durant 1.500 anys. Als laterals, s’hi aprecien unes esquerdes a la pedra que presumiblement servirien per introduir-hi fustes amb què subjectar les rodes i evitar el lliscament, i petites cavitats, on posaven les potes les bèsties que transportaven les càrregues.
A l’altiplà, s’hi poden observar cambres excavades a la roca, escales i nombrosos dipòsits (més de 100), el més gran anomenat «El Trinquet», de 29 x 5 m, amb una profunditat estimada de 14 m. No tots els dipòsits serien aljubs, ja que alguns devien ser graners o magatzems.
Evolució del poblat
La planta del jaciment té unes 15 Ha, amb una extensió d’uns 800 m en direcció est-oest, i presenta muralles ciclòpies, nombroses cisternes i cases tallades a la roca. S’hi han trobat ceràmiques iberes, romanes i islàmiques.
La ciutat ibera va desaparéixer amb la conquesta dels romans, encara que la influència dels ibers s’hi va mantindre durant un temps. A la zona occidental, hi ha restes d’una torre romana, encara que no hi ha constància d’altres elements arquitectònics. Tot i això, hi han aparegut carreus de diverses mides ben llaurats.
Posteriorment, la població va anar creixent i estenent-se pels vessants, sobre el camí iber inutilitzat, construint habitacions medievals rectangulars. Se sap que al segle XV la ciutat estava deserta, potser a causa d’un brot de pesta negra que va patir la zona a mitjans del segle XIV.
A l’oest de l’anomenada «Cova del Rei Moro», està la font, amb la canella original, que ha sofert una modificació, i una mica més avall, l’aljub.
Les característiques del poblat suggereixen que aquest seria un gran magatzem de productes agropecuaris, la qual cosa explicaria el camí d’accés per facilitar el transport des del pla. Aquestes construccions requerien una classe dirigent amb capacitat d’organitzar recursos i gestionar-los de manera eficaç. En èpoques de depressió per males collites o crisi, la defensa del lloc i els excedents emmagatzemats en períodes de bonança seria fonamental.
Aquestes classes iberes dirigents i un sistema econòmic ben organitzat serien la base del desenvolupament del segle V al III aC, i de la capacitat de crear monuments funeraris, riques necròpolis, santuaris i peces d’escultura, característics de la zona.
El Castellar de Meca seria un important centre econòmic del qual únicament queda l’esquelet imprés en pedra. L’excavació científica de la ciutat posaria de manifest, sens dubte, que estem davant d’una de les principals ciutats iberes. El nom és possible que sorgir a partir de l’abandó, amb el significat de «ciutat deshabitada».
En l’actualitat aquest jaciment arqueològic és de propietat privada.
