Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El palau dels comtes de Cervelló d’Anna (la Canal de Navarrés) va ser construït a inicis del segle XVII, després que el rei Felip III concedira el 3 de maig del 1604 la vila amb el títol de comtat a Ferran Pujades de Borja.
Pren el nom dels comtes de Cervelló, ja que va ser residència d’aquesta família, l’última que va posseir el comtat d’Anna a principis del segle XIX, abans que es produïra l’extinció dels drets feudals. Tot i això, amb anterioritat va ser alcàsser almohade als segles XII-XIII i fortalesa senyorial de l’Orde de Santiago, dels Vilanova, dels Borja, dels Pujades i dels Coloma, comtes d’Elda, dels segles XIII al XVIII.
Evolució de l’edifici
El conjunt original estava format per una torre amb albacar-refugi, fabricada amb murs de tapiera andalusina, com s’observa en els basaments de la part posterior del bastiment. Aquests murs van patir escasses reformes fins que Ferran Pujades de Borja va obtindre el títol de comte. Es va mamprendre llavors una remodelació en profunditat que va transformar el castell en palau residencial.
Sembla que el casalici no va patir danys importants en el terratrèmol del 1748, amb epicentre a Montesa i Estubeny (la Costera). Ja el 1885 es van fer treballs de restauració destacats, costejats per Cruz Navarro Sarrión, com consta en un llenç a l’oli que es conservava a la sagristia de l’església parroquial de Benetússer, que representa sant Vicent Ferrer sobre l’edifici amb les bastides posades.
Cinc anys després, el 1890, els comtes de Cervelló van vendre les seues propietats a Ricard Trénor Bucelli, burgés milionari d’ascendència irlandesa, i els seus descendents. El 1980 aquesta família va negociar la venda a l’Ajuntament. Dècades més tard (2000-2005) es va recórrer a un taller d’ocupació i a una escola taller per a rehabilitar l’immoble i formar professionals del municipi, de diferents edats i dedicacions. Simultàniament, es va completar l’obra amb una restauració arquitectònica i una ornamentació de tradició islàmica, obra d’experts artesans musulmans (2006-2007), que va generar certa controvèrsia.
El passat d’Anna
A l’interior, es mostren els orígens del municipi al Museu de l’Aigua, situat a l’aljub, on s’exposen panells informatius sobre el patrimoni hidràulic. Les formes de vida antigues es recreen a través d’objectes donats pel veïnat exposats a la Sala Etnològica de les cavallerisses (ferramentes agrícoles, mobiliari, estris de diferents oficis tradicionals…). El passat medieval amb la presència almohade pren protagonisme al pati i les sales àrabs, on les fonts estrelades i el so de l’aigua, juntament amb les guixeries, marbres, cassetonats de fusta i ceràmica vidriada, recreen l’esplendor de la decoració islàmica.
L’edat moderna adquireix protagonisme a l’espai voltat de la sala Borja, on se situa la capella de Santa Anna (s. XV-XVI), i la sala Cervelló (s. XVII-XVIII), revestida amb motlures, marbres i pintures barroques, sense deixar de mostrar l’essència del castell almohade que va ser, amb les seues finestres lobulades i pas de ronda.
La sala d’Anna rememora el passat més recent del poble i els seus personatges il·lustres i parla dels estudis que s’han fet sobre la història i el patrimoni locals.
Els objectes exposats, decoració i mobiliari de les sales, les vitrines i panells informatius, es complementen amb projeccions en diferents sales, que ajuden, juntament amb les explicacions dels guies, a aproximar la història d’Anna i del castell-palau dels comtes de Cervelló al visitant.
