Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El palau o castell de Cabanyelles d’Alginet (la Ribera Alta) està situat al costat del camí Reial, entre l’Església de Sant Antoni i el Mercat Municipal, hui plaça del País Valencià, al centre del poble. Actualment, està rehabilitat i alberga la Casa Consistorial.
Al segle XVI (segons Escolano el 1553 i, segons Sanchis Guarner, a finals de la centúria) Jeroni Cabanyelles, governador de València i senyor d’Alginet, va començar a construir una fortalesa aïllada amb dues torrasses emmerletades als angles nord i sud. El caràcter defensiu es reforçava amb profunds fossats a la base.
Amb el pas del temps, a partir d’aquest edifici, es va configurar l’actual vila.A finals del segle XVII es va iniciar la construcció de l’església, el campanar es va alçar entre el 1702 i el 1775. La Casa de l’Ajuntament, entre el castell i l’església vella, es va enderrocar l’any 1746 a causa de l’estat ruïnós.
El 1812, el govern municipal es va fixar com a objectiu transformar el castell senyorial en casa consistorial, encara que no ho va aconseguir fins més endavant. El comte va cedir part del seu edifici que feia cantó amb el carrer de Magistrat Greus el 1866 s’hi va instal·lar l’escola. Finalment, el 1875 l’Ajuntament el va comprar al marqués de Monistrol i dos anys més tard es van acabar les obres per al nou ús a càrrec de l’arquitecte Vicente Constantino Marzo. Llavors es va cobrir el fossat, es va rebaixar la torrassa emmerletada de l’angle nord fins a l’altura del carrer; la torrassa sud havia estat enderrocada amb anterioritat. El 30 de setembre del 1877 es va celebrar la primera reunió al nou saló.
Estructura
De la configuració del primitiu castell-pala únicament existeix el plànol del «Projecte d’Eixample», del 870, on apareix parcialment el perímetre del castell amb una torrassa al cantó i un fossat envoltant-lo. Al darrere, a la part de llevant, hi havia l’hort del senyor. Alexandre Laborde, a començaments del segle XIX, el descriu envoltat de fossats, amb torres i merlets. Pascual Madoz, a mitjans del segle XIX, parla del bon estat de conservació i de l’existència d’una torrassa, al nord, a la vora del camí Reial, i del fossat.
L’edifici està constituït per dues ales ortogonals, de tres plantes, resoltes en doble crugia i abraçant un pati tancat per un mur de 2 m de gruix. L’actual façana de migdia sembla que és encara la bastida per Marzo. La façana de ponent, obra de J.M. Cerveró, fou dissenyada a imitació de la del migdia, segons la memòria del projecte datat el 1952. En aquestes el llenguatge neoclàssic està barrejat amb elements propis de l’eclecticisme historicista de finals del segle XIX. A l’interior, tant l’escala com el saló de sessions es corresponen estilísticament amb aquestes característiques, cosa que fa pensar que són obra també de Marzo.
Reformes i troballes arqueològiques
El 1934 es va efectuar una reforma a la planta baixa per tal d’obrir tres tendes a la part del Mercat. El 1952, una altra obra, dirigida per l’arquitecte J.M. Cerveró, va afectar la mateixa planta i la nova façana de ponent.
Les restes arqueològiques del palau es van trobar el 2009, arran de la remodelació que es va dur a terme a la plaça de l’Ajuntament. Dos anys després de descobrir-les, es va recuperar el fossat i la torrassa del castell, que havia estat convertida en presó, un cementeri i la passarel·la original d’entrada a la fortalesa.
La restauració de la torre del segle XVI i l’ampit del fossat consta d’un mur que s’adapta a la circumferència del bastiment, que va ser construït al segle XVIII. Per reconstruir la muralleta es va utilitzar una pedra amb les vores arrodonides original del mur exterior del fossat.
Una de les peculiaritats d’aquest element arquitectònic que envoltava el palau del Senyoriu d’Alginet és que té una profunditat de cinc metres i comptava amb una rampa defensiva per impedir que els enemics que hi caigueren pogueren eixir.
