Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
El Palau Comtal de Cocentaina (el Comtat), una de les joies arquitectòniques del gòtic i el renaixement valencià, és una residència senyorial fortificada que es va començar a construir al segle XIII sota el domini del cavaller Roger de Llúria, almirall de la flota de la Corona d’Aragó i de Sicília. L’aspecte actual és el resultat de contínues reformes i ampliacions, tot i que la planta quadrangular original s’ha mantingut fins hui dia.
El 1448 la compra de la vila per Ximén Pérez de Corella hi va causar un impacte directe, ja que el va transformar en palau. El 1654, els comtes van fundar un convent de monges clarisses al recinte del palau dedicat al culte de la Mare de Déu del Miracle, patrona de Cocentaina, que es va acabar cap al 1670. A l’església, barroca, hi destaquen els llenços del pintor Paolo de Matteis (amb escenes de la vida de la Mare de Déu i santa Clara d’Assís) i la taula original de la patrona de la vila.
Al palau, s’hi pot veure l’escut heràldic dels Corella, una peça de marbre de Carrara que, segons els indicis, es va esculpir per al primer comte de Cocentaina, Ximén Pérez de Corella, després de la presa de Nàpols el 1443. No obstant això, un estudi fet el 2015 va identificar, a l’anvers, part d’un entaulament romà, que possiblement formava part d’un temple a l’època de l’emperador August. Presenta una decoració amb una successió de bucranis (caps de bou) enllaçats per garlandes vegetals i, sens dubte, aquest marbre reaprofitat devia formar part d’un dels temples més importants de l’Imperi romà.
La Sala Daurada
Al tombant del segle XVI es va produir una gran reforma de l’edifici i, a la sala ubicada a la primera planta de la torre de l’Homenatge, es va bastir una volta de creueria que es va decorar amb el conjunt de pintura mural genealògica més rellevant del Regne de València: l’arbre genealògic dels Corella.
El IX comte de Cocentaina, Jeroni Rois de Corella, volia demostrar la importància del seu llinatge, que l’emparentava directament amb els reis de Navarra. Els Corella no només estaven emparentats amb la monarquia, sinó que a més, al llarg dels segles, van participar en alguns dels esdeveniments més importants de la cristiandat.
Les pintures van ser encarregades a Jerònim Rodríguez d’Espinosa, que entre 1613 i 1623 va dur a terme junt amb el seu fill, Jerònim Jacint d’Espinosa, un dels pintors barrocs més destacats del moment, aquesta obra.
Els nervis de la volta formen una estrella de quatre puntes i deixen 12 espais triangulars i un central en forma de rombe, a més de quatre llunetes.
A banda de demostrar la puresa del seu llinatge, els Corella també volien deixar constància del seu valor, ja que a les llunetes, hi apareixen representats quatre esdeveniments històrics crucials per a ells.
En ordre cronològic, el primer és la batalla d’Alcoraz (18 de novembre del 1096), en què el rei Pere I d’Aragó va recuperar Osca, que estava en mans musulmanes. Com a curiositat, en aquesta escena es representa Sant Jordi, perquè segons la llegenda va aparéixer en el moment decisiu de la batalla (igual que en la conquesta de València o en la derrota d’Al-Azraq a Alcoi).
La segona escena correspon a la conquesta de València pel rei Jaume I el 1238. Agenollat davant del monarca, veiem Roderic Roís de Corella, avantpassat del primer comte. Hi destaquen dos elements: les Torres de Serrans i el Micalet, encara que cap dels dos existia llavors.
La tercera se situa a principis del segle XV, quan el cavaller Eiximén Peres Roís de Corella i Santa Coloma va oferir la seua ajuda al papa Eugeni IV en la croada contra l’enemic turc. Va ser precisament en aquest moment quan el Papa, en senyal d’agraïment, el va obsequiar amb la taula de la Mare de Déu del Miracle, patrona de la localitat.
Finalment, en la quarta escena, representa el moment fonamental de la seua història: el 1448 Alfons V el Magnànim concedeix als Corella el títol de comtes de Cocentaina. Segons explica la llegenda, els Corella van acudir a ajudar el monarca, amb problemes de salut i necessitats econòmiques importants per sufragar les seues campanyes militars a Itàlia. En la pintura es veu com dos cavallers (el futur primer comte i el seu fill) auxilien el rei.
A banda de les pintures descrites, al sostre de la Sala Daurada, s’hi poden observar els escuts heràldics de la família: la serp amb cos de dona enroscada a un tronc amb l’emblema «esdevenidor» (símbol del primer comte) o l’arbre vigorós que desprén sàvia amb la inscripció «pròpia/virtute» (símbol del nové comte). També hi trobem els escuts d’armes familiars.
La Sala de la Xemeneia
La sala de la Xemeneia és un espai quadrangular cobert amb una volta nervada de huit lòbuls i un de central quadrat, un conjunt que es complementa amb quatre llunetes rematades amb una cornisa. En la restauració del 2003, hi van descobrir la decoració del sostre.
La sala pren el nom de la xemeneia de marbre que la presideix. Aquesta té a l’interior una placa de ferro decorada amb un relleu que representa l’escut imperial de Carles V (àguila bicèfala amb la corona imperial entre els dos caps i els peus flanquejats per les columnes d’Hèrcules), amb data del 1565.
La Sala d’Ambaixadors
La sala d’Ambaixadors conté la Pinacoteca Municipal, amb obres de gran vàlua artística, com ara el retaule gòtic de Santa Bàrbara, el retaule de Sant Antoni Abat, obra del contestà Nicolau Borràs, i el Còdex sacre Il·luminat del segle XV.
El magnífic teginat és d’algeps, amb formes que imiten grotescos propis del Renaixement. El sòl d’aquesta estança es cobreix amb taulellets blancs i blaus.
Aquest és un espai compartimentat en quatre, que ocupa l’ala est del palau i dona a la plaça del Pla, on s’obrin quatre balcons.
Pati d’armes
És una galeria inacabada de columnes toscanes corresponents al barroc de principis del segle XVII.
El retaule de Santa Bàrbara
Considerat un dels testimonis millor conservats de la pintura italogòtica a la baixa edat mitjana, es tracta d’una pintura al temple, on es representa a través de dotze escenes narratives la conversió, el martiri i la mort de Santa Bàrbara. L’autoria d’aquesta excepcional obra és desconeguda, encara que al peu de la santa, al carrer central, s’ha pogut identificar la donant, Sibil·la de Fortià, que va ser reina d’Aragó i senyora de Cocentaina entre els anys 1378 i1387, acompanyada a l’altra banda pel seu germà Bernat.
La bíblia sacra de Cocentaina
Entre les peces més singulars que podem veure al Palau Comtal es troba aquest còdex manuscrit de la versió llatina de les escriptures, coneguda amb el nom de Vulgata. Escrita sobre un suport de vitel·la, es compon de trenta-cinc quaderns entre deu i catorze folis i s’il·lumina amb tintes, pigments i pa d’or. La Bíblia Sacra fou donada a la vila de Cocentaina l’any 1405 pel rector de la parròquia de Santa Maria, en Jaume Gil Bachiller, que l’havia adquirida a Narbona mentre estava al servei de Benet XIII, el Papa Luna.
La Sala de la Biga
Aquesta estança, també anomenada Sala de les Finestres, alberga una exposició permanent de Vicente Agulló, nascut a Cocentaina el 1932.
A la tercera planta, hi ha la Torre del Paraigua, nom que rep per la forma que té la seua estructura de sosteniment.
Actualment, el Palau conté, entre d’altres, la biblioteca municipal de Cocentaina, una seu universitària de la Universitat d’Alacant, el convent de monges clarisses i diverses seus de grups i organitzacions culturals. El ampli pati d’armes és lloc habitual de concerts i espectacles d’estiu.
