Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
El Reial Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, que s’alça a l’actual municipi d’Alfauir (la Safor), sempre ha estat lligat als ducs de Gandia, ja que va ser fundat el 1388 per Alfons d’Aragó, conegut com Alfons el Vell, per acollir la primera comunitat jerònima de l’antiga Corona d’Aragó.
És una de les construccions monàstiques més notables del País Valencià, fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del conjunt que, a partir d’una primitiva estructura gòtica medieval, es desenvolupa fonamentalment des del segle XVI al XVIII.
Tot va començar al segle XIV, quan els pirates barbarescos van atacar un grup de dotze eremites que vivien en un cenobi jerònim a Xàbia (la Marina Alta). En assabentar-se, Alfons el Vell va decidir pagar pel rescat i portar-los de nou fins al poblat de Cotalba —només en quedaven set—. Encara que hi van passar un parell d’anys, com que la por d’un altre atac continuava present, el duc de Gandia va comprar el llogaret de Cotalba als musulmans que hi vivien, i el va donar a la comunitat jerònima.
Pel que fa a l’edificació del monestir, segons les cròniques, va ser Pere March, pare d’Ausiàs March, com a majordom del duc, l’encarregat d’organitzar i planificar el monestir. L’íntima relació de la família March amb aquest monestir queda reflectida en una capella de l’església on hi ha soterrats diversos dels seus membres, entre els quals, el mateix Pere March i les dues esposes d’Ausiаs, Isabel Martorell -germana de l’autor del Tirant lo Blanc, Joanot Martorell- i Joana Escorna.
A més, a la sala capitular, hi ha un sarcòfag en pedra tallada amb les armes d’Aragó i Sicília que Alfons el Vell va encarregar per a ell mateix. No obstant això, el duc fou soterrat a la col·legiata de Gandia i es creu que conté les restes de dos dels seus fills, Joan i Blanca. És un exemple de l’escultura funerària gòtica valenciana.
Posteriorment, al segle XVI, el monestir va romandre sota la protecció dels Borja. La duquessa de Gandia, María Enríquez de Luna, es va encarregar d’eixamplar-lo i va bastir el claustre de la primera planta i la cisterna del Pati dels Tarongers per proveir d’aigua l’indret. La cisterna està decorada per 24 petites fonts que hui serveixen de decoració. L’aigua provenia de la font de Batlamala o de la Finestra, a més de 5 quilòmetres, al terme d’Almiserà, a través d’un aqüeducte gòtic.
Estructura
El casalici està estructurat al voltant d’un claustre en el qual destaquen diferents elements arquitectònics amb característiques homogènies: la torre de l’Homenatge o de les campanes, l’església, el claustre amb dues plantes, i les dependències del monestir pròpiament dites.
La torre de l’Homenatge és el centre d’atenció de l’edifici, que sobresurt pel seu volum i alçària. L’Aula capitular, en l’actualitat és la capella de la Mare de Déu de la Salut, resultat de les modificacions fetes el segle XIX.
El claustre és el cor del monestir i té dues plantes. El claustre baix és considerat com un dels més clars exemples de l’arquitectura gòtica mudèjar del País Valencià, un espai policrom obert amb nervadures. A l’angle més pròxim a l’església, se situa una espectacular escala helicoïdal quasi flamígera. La part superior del claustre té elements que el situen al segle XVI, l’època de govern de la duquessa María Enríquez: la coberta amb nervadures medievals s’oposa als arcs rebaixats de l’exterior. El motllurat i la tipologia constructiva són d’estil renaixentista.
L’interior del monestir presenta de vegades uns recorreguts intricats i tortuosos i presenta diversos espais d’origen monacal. Té nombroses sales amb solució constructiva similar: volta de canó amb arcs torals que reparteixen el pes de la coberta.
L’edifici també presenta dependències annexes per a l’explotació agrícola, algunes de les quals s’han habilitat com a embrió d’un museu etnològic.
En aquest monestir es van allotjar personatges com ara els reis Felip II i Felip III. La llegenda popular explica que al claustre, al costat de l’església, va predicar sant Vicent Ferrer. El 1748, el gran terratrémol de Montesa va destruir bona part del bastiment i, quasi un segle després, el 6 d’agost de 1835, la desamortització de Mendizabal va obligar els monjos a desallotjar-lo.
Les terres i béns del monestir foren expropiats i el monestir va acabar en mans dels Trénor, una família de comerciants d’ascendència irlandesa, que va dur a terme el jardí d’estil romàntic de la part nord.
Des del 2005, els seus descendents, actuals propietaris, obrin les portes al públic perquè tothom puga contemplar l’escenari que va emmarcar part de la història: la política i la monacal. Permeten només la visita parcial de l’edifici: el claustre inferior, l’església, la cuina, les cavallerisses del segle XIX i el jardí romàntic de la mateixa època. Tanmateix, no es pot accedir a la primera planta, on hi ha més vestigis borgians. Malauradament, tot l’edifici es troba en molt mal estat de conservació.
El monestir de Sant Jeroni de Cotalba va ser declarat Bé d’Interés Cultural per la Generalitat Valenciana el 1994.
