El molí de Raga o de Benetússer (l’Horta Sud) és un dels pocs situats sobre la séquia mare de Favara, no en un braç secundari, i també és l’únic ubicat ja a la segona part del traçat d’aquest canal, a la zona de les antigues alqueries. Està disposat lateralment sobre el caixer.
Segons les investigacions, és d’origen medieval, segurament de principis del segle XIV, si bé no seria d’estranyar que l’emplaçament corresponga a un antic molí musulmà, justament per la seua situació sobre la séquia mare. No tenim notícies sobre la propietat i gestió fins al primer terç del segle XIX.
Per les evidències materials de l’edifici, es va dur a terme una reconstrucció-ampliació els segles XVII-XVIII que li va donar l’aspecte actual.
Els inventaris de molins, nomenclàtors de poblacions i diccionaris de meitat del segle XIX l’anomenen sempre «molí de Benetússer» i, en concret, el del 1847 assenyala que té 2 moles només. La Guia Industrial de España del 1862 (de Francisco Giménez Guited), indica que continuava sent un molí de dues moles, A més, informa que era fariner i arrosser, i que el propietari era Pasqual Sanxis.
A principis del segle XX va ser transformat profundament en una moderna fàbrica d’arròs, moguda també per electricitat i no només pel salt d’aigua. D’aquest període és la complexa i abundant maquinària que encara hui s’hi conserva.
Tot apunta que va parar l’activitat al voltant de les dècades del 1960-1970. En aquests darrers temps va ser anomenat popularment «molí de Raga».
Arquitectònicament, han canviat molt al llarg dels segles. El conjunt actual consta del molí industrial modern i d’un habitatge del segle XIX de bon nivell, no pensat per a un moliner manual d’escassos recursos econòmics.
El primer cos del molí és una nau allargada, de dos crugies paral·leles, amb columnes centrals, i una coberta de teula a dues aigües. Posteriorment, en l’ampliació esmentada, s’hi va afegir una tercera crugia, es va canviar de lloc la sala de moles i es van fer tres plantes interiors per col·locar totes les peces de la maquinària de la neteja de l’arròs, de la qual es conserva la major part.
