El Magatzem de Ribera, a Carcaixent (la Ribera Alta), està situat a la Glorieta de l’Estació, un entorn urbà que es va desenvolupar a partir del 1853, data en la qual es va construir la línia fèrria. És un edifici industrial, projectat per Josep Rios Chinesta, que es va inaugurar el 3 de desembre de l’any 1903.
Ha sofert algunes intervencions posteriors que no han desvirtuat la seua imatge, si exceptuem el pati. Després de dilatats períodes d’abandonament, i de dues inundacions el 1982 i el 1987 que van accentuar el mal estat, l’Ajuntament el va rehabilitar l’any 1989 per utilitzar-lo per a actes multitudinaris, donada la flexibilitat i amplitud de l’espai interior.
Emplaçat sobre un solar rectangular, la planta té forma de «L», ja que presenta un pati en un dels cantons, separat del carrer mitjançant una reixa. D’aquesta manera, el magatzem ocupa l’extrem d’una parcel·la allargada, de 48 metres de profunditat, amb un mur mitger i tres façanes a diferents carrers.
Consisteix en un gran espai diàfan per al magatzem i la manipulació de la taronja, que inclou dependències per a oficines i un habitatge. Té un canvi de sentit de 90°, des del qual és possible dominar visualment les dues naus en el punt on s’uneixen. Aquestes segueixen un clàssic esquema basilical, amb una nau central de major dimensions i alçària, i naus laterals més estretes i baixes per permetre la il·luminació zenital, amb una andana que recorre tot el perímetre.
Hi destaca el tractament de la llum i el color. La imatge policroma s’obté gràcies al contrast entre les diverses textures dels diferents materials utilitzats. Les façanes interiors estan modulades per una sèrie d’esveltes columnes de fosa que marquen la separació entre les naus. En els fusts d’aquestes es recolza l’entramat d’altells laterals i queden rematats amb un capitell d’inspiració clàssica decorat amb rosetes, sobre el qual descansen les pilastres que reben els arcs escarsers i suporten l’estructura de la coberta.
Les façanes dels testers adquireixen la consideració de principals, una solució molt emprada en aquesta tipologia pels empresaris de la taronja per oferir una imatge atractiva del seu edifici i negoci. Predomina el maó vist, amb un gran arc motllurat en el timpà triangular, que organitza la composició general de la façana, on hi ha una gran proporció de buits per fer possible una abundant il·luminació interior.
Des del punt de vista de la construcció, és una obra resolta amb una gran qualitat i un gran coneixement dels materials, que s’usen amb abundància, i una gran coherència funcional. Els murs són de maçoneria, i es fa servir la rajola en els arcs, motllures, embocadures dels buits i en els cantons, així com en altres elements de la distribució interior. En les cobertes s’han utilitzat ganivets mixtos, corretges i entabacat de fusta i teula plana com a material de cobriment.
L’estil de l’obra s’encabiria dins de l’eclecticisme, per les solucions adoptades i el disseny dels elements ornamentals, encara que ja s’utilitzen determinats detalls decoratius de caràcter modernista.
