Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El far de les Illes Columbretes està situat al nord de l’Illa Grossa, la més gran de les illes, a 30 milles a l’est del cap d’Orpesa.
Aquest far, igual que el del Cap d’Orpesa, va ser construït després que el Reial decret de 13 de setembre del 1847 ordenara que foren permanents per tal de complementar l’exigua xarxa que existia llavors a la Península i les Balears (només n’hi havia vint d’aquestes característiques).
Les obres es van iniciar l’octubre del 1856, sota la direcció de l’enginyer de Camins Eduardo Mojados Ramos, i es van perllongar tres anys. Va entrar en servei el 30 de desembre de 1859. Per atendre l’aprovisionament del far, es va adquirir a Anglaterra un vaixell de vapor de casc metàl·lic anomenat El Destello.
Aquesta era una de les destinacions de faroner menys desitjades. De fet, el 19 de novembre del 1869, el faroner del Cap Blanc, a Mallorca, es va suïcidar davant la possibilitat de ser-hi traslladat. A més, els faroners no tenien relleu en cap moment, ja que fins a l’any 1916 no es van implantar els torns de descans.
Per l’excepcionalitat de l’emplaçament, el faroner que sol·licitava la plaça rebia una gratificació extra d’una pesseta diària. Els faroners primer i segon, estaven obligats a prestar-hi dos anys de servei. Si quan es complia el termini no volien quedar-se a l’illa, eren substituïts per faroners de la mateixa categoria provinents de Castelló de la Plana i les Balears.
El 30 de juliol del 1941, es va habilitar la provisió d’un tècnic mecànic per al «Far especial aïllat» de les Illes Columbretes. Aquesta és la darrera menció que s’ha trobat, referent al personal destinat. El far es va automatitzar el 1975.
El far
La torre és cilíndrica i mesura vint metres d’alçària. L’edifici es va construir inicialment per allotjar tres faroners, però això no va ser possible des del principi a causa de la manca d’espai i es va haver de fer ús de les casernes on vivien els treballadors que el van bastir.
Estava proveït d’una llanterna prismàtica i un aparell de primer ordre adquirits a la casa francesa Sautter per 66.316 pessetes. Aquest aparell estava format per tres zones i tenia 13 prismes la superior, 17 la central i 6 la inferior. També posseïa un llum mecànic de rellotgeria per a oli d’oliva, dotada d’encenedor Dotty de quatre metxes que, després de l’oli, utilitzaria successivament la parafina i el petroli.
El 20 de setembre del 1915 es va canviar la característica de llum fixa a la de grups de tres ocultacions cada 20 segons. Per a això es va aprofitar l’aparell primitiu i un sistema de pantalles recuperades del far de Tarifa muntades sobre un flotador de mercuri impulsat per una màquina de rellotgeria de motor de pes. També es va posar una Chance 85 amb depòsits Barbier i llum de socors de la mateixa casa, de nivell constant, depòsit superior i encenedor de cinc metxes.
A partir del 1956 l’enginyer Fernando Berenguer va fer tres projectes consecutius per automatitzar-lo. Incloïen l’adquisició d’un equip d’incandescència per acetilé amb cremador de 50 litres, vàlvula solar, òptica de 375 mm de distància focal, prevista per donar tres centellejos, i una nova llanterna aeromarítima de 3 metres de diàmetre. Es va pensar construir una nova torre, però al final es va instal·lar a la que ja existia.
Adjudicats els subministraments a la casa AGA i a la casa Racional, es va inaugurar el 24 de juliol del 1961. Aquesta reforma va suposar la supressió del personal, efectuada una vegada comprovat que l’equip responia satisfactòriament. Per a més seguretat i a fi d’evitar que l’illot es quedara sense assenyalar en una hipotètica avaria, es van construir també dues balises automàtiques en tots dos extrems de l’illa.
El 1984 es va efectuar un projecte per electrificar-lo amb panells solars, substituint el sistema Dalen i conservant l’òptica catadiòptrica de 375 mm que posseïa. Es va dotar d’un basament amb accionament elèctric i control electrònic i canviador automàtic de 4 llums, 2 generadors solars capaços de produir respectivament 216,6 ah/d i 27 ah/d, joc de bateries de 3.300 a/h i 330 a/h, amb els aparells de control corresponents, amb un pressupost d’instal·lació de 17.270.820 de pessetes. Així mateix, es va condicionar i reparar l’edifici.
El 2020 es va instal·lar una nova llanterna a càrrec de l’empresa Mediterrani Senyals Marítims (MSM), entitat especialitzada en aquesta mena de treballs en fars històrics. Aquesta maniobra va estar supervisada per l’Autoritat Portuària de Castelló, que va invertir al voltant de 150.000 euros. La renovació de la lent de l’arxipèlag no es repetia des de feia quasi un segle. Aquest ha sigut el tercer canvi datat de la llanterna, ja que el primer es va produir l’any de la seua inauguració, el 1856, i el següent el 1929.
En l’actualitat, l’edifici es troba en bon estat i el far està en funcionament. La casa on s’allotjaven els faroners i les seues respectives famílies està deshabitada a causa de l’automatització.
Els faroners
Els únics pobladors de les illes eren els quatre faroners: un faroner primer, un segon i dos de tercera categoria. Consideraven que les Columbretes era el pitjor destí que els podia tocar a causa de l’aïllament, la falta de medicines i el continu retard dels subministraments que els feia arribar, cada quinze dies, el vaixell Activo, sempre que no ho impediren les condicions meteorològiques. El capità d’aquest vapor, quan desembarcava a les Columbretes, pujava al far i bevia vi amb els faroners, després anava a les casernes on vivien les seues famílies repartia i recollia cartes, i rebia els encàrrecs de les dones (teles, fil, cotó, llana, vi, abadejo i tota classe d’estris).
Curiositats
La comunicació dels faroners va ser un dels inconvenients més grans amb què van haver de bregar els treballadors durant molt de temps. Al principi, volien utilitzar la llum del far per poder comunicar-se mitjançant codi Morse, però aquesta opció es va desestimar en adonar-se que es podia generar confusió entre els navegants. Posteriorment, el 1867 es va proposar usar senyals fets per heliòstats, conjunts de miralls col·locats sobre dos eixos que permeten mantenir sobre un punt determinat el reflex dels raigs solars que incideixen sobre ells. Més tard, el 1916 es van fer servir coloms missatgers i, finalment, el 1921, es va aprovar un projecte d’estació radiotelegràfica amb l’antiga estació del far del Grau de Castelló.
Fonts: «Far de les Columbretes», Port Castelló / Juan Peris, «Apuntes sobre el Faro de las Islas Columbretes y de Oropesa», 2013 / Viquipèdia
