El Far de Cullera (la Ribera Baixa) és una les referències del golf de València.
Les característiques de la zona de penya-segats i la necessitat de comptar amb un punt de vigilància a la costa ja van motivar el bastiment d’una torre de vigilància al segle XVI, dins del sistema de defensa de les costes valencianes ideat per Juan Bautista Antonelli. Va desaparéixer a l’inici de la Guerra Civil. Estava situada prop del far, iniciat el 1858.
L’edifici s’ubica a l’anomenada Punta del Far, a 22 metres de la vora de la mar i en una elevació de 20 metres. Presenta planta circular i la torre troncocònica està coronada per una barana circular on se situa el fanal. Als dos costats, hi ha construccions d’una altura.
El primer d’agost del 1858 es va encendre per primera vegada el llum, alimentat per oli d’oliva. El 1880 es va substituir per parafina i el 1901 per un llum que utilitzava petroli. El 1919 es va passar a usar un sistema d’incandescència per vapor de petroli a pressió i s’hi va incorporar un joc de pantalles interiors giratòries que permetien estendre el senyal a tot el seu àmbit per mitjà d’ocultacions equidistants.
El 5 d’octubre del 1931 va finalitzar l’electrificació i es van substituir els sistemes de combustió per electricitat per a l’enllumenat del fanal.
Funcionament durant la Guerra Civil
A la Guerra Civil 1936-1939, dins el pla de defensa de València es va ordenar pel Comité de Defensa Antiaèria l’aturada de l’enllumenat del far per tal de no proporcionar informació davant de desembarcaments o bombardejos. S’hi va instal·lar un servei d’observació semafòrica i una central telefònica per protegir la línia de costa.
Una vegada acabada la Guerra Civil i a causa de les restriccions elèctriques, va haver de funcionar durant un període amb un llum de petroli.
Una de les reformes importants es va dur a terme entre 1954 i 1960, ja que el senyal es va convertir en aeromarítim. A partir d’aquell moment va passar a ser de tres centelleigs cada 20 segons realitzats per una nova llanterna i un mecanisme de rotació.
