El Fadrí és el nom popular de la torre campanar de Castelló de la Plana, un dels símbols més emblemàtics de la ciutat, situada a la plaça Major. Es caracteritza pel fet que està separada de la catedral, a diferència d’altres, integrades al temple.
És un edifici de planta octogonal, seguint el tipus establert del gòtic català, de quatre cossos que corresponen amb la cambra del rellotge, la presó, l’habitatge del campaner i la cambra de les campanes: huit de volteig i tres fixes, per a assenyalar els quarts i les hores). Al capdamunt, hi ha una terrassa rematada per un templet. Una estreta escala de caragol permet l’accés a cadascuna de les plantes. Té una altura d’uns 58 metres.
Les obres van començar el 1440. El 1457 hi va intervindre el mestre Saera, que va construir aproximadament el primer cos. Probablement, era el picapedrer Guillem Saera, mestre major de l’església de Sant Lluc d’Ulldecona (el Montsià) i de diverses obres empreses pel municipi de Tortosa (el Baix Ebre) al segle XV, entre altres la monumental font gòtica o de l’àngel.
Després d’una llarga paralització i diverses propostes, el 1593 van finalitzar la torre Francesc Galiança de la Llanxa, Guillem del Rei, Pere Crosali, Marc Volsanys, Antoni i Joan Saura, a partir de les traces que havia presentat el portugués Damián Méndez el 1591.
L’accés es fa a través d’una porta de llinda amb una fornícula a la part superior flanquejada per volutes i coronada per un frontó triangular. Sota els escuts del Regne de València i les Torres de Castelló, hi ha una inscripció en llatí que fa referència a la construcció de la torre entre els anys 1591 i 1604.
És destacable la semblança formal d’aquest campanar amb els de l’església arxiprestal de Sant Mateu (el Maestrat) i l’església del Salvador de Borriana (la Plana Baixa).
