El castell de Begís (l’Alt Palància) està situat en una zona ocupada des de l’edat de bronze, com testimonien diverses troballes arqueològiques. Posteriorment, hi va haver un assentament a l’època ibera i romana. S’hi han trobat restes de ceràmica d’aquestes cultures (estris de cuina, fusaioles…), així com monedes de bronze i un as romà. Del període imperial, hi ha una estela funerària sobre pedra.
Sobre aquesta fortalesa antiga, els musulmans van construir-hi el castell de Biaxaix, que va ser pres el 1228 pels vassalls del senyor d’Albarrasí. El 1245, Jaume I va donar el castell i les terres a l’Orde de Calatrava, que la va posar al capdavant d’una comanda, que fins i tot tenia vot a les Corts Valencianes.
Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), va ser pres pel bàndol tradicionalista, que s’hi va fer fort fins que va ser derrotat pels liberals el 22 de maig del 1840. També va ser escenari de combats durant la Guerra Civil Espanyola. En l’actualitat, està molt deteriorat.
L’Aqüeducte
L’aqüeducte de Begís, denominat també Aqüeducte Romà dels Arcs, està ubicat als peus del castell. Tradicionalment considerat d’origen romà, no és fins al segle XX quan es planteja la possibilitat que haja sigut construït a mitjan segle XVI.
Si bé inicialment l’aqüeducte tenia set arcs i una longitud de 125 metres, incloent-hi la conducció d’aigües en canal sobre arcades, els dos murs extrems, i les connexions amb el canal de proveïment i el subministrament al poble, actualment només té cinc arcs i una longitud aproximada de 80 metres.
La tipologia de l’aqüeducte es correspon més amb la d’un pont a causa del sistema estructural utilitzat, ja que compta amb tallamars en tots els pilars, així com contraforts als pilars imparells.
La fàbrica és de carreus en arcs i pilars que culminen en un coronament piramidal, mentre que en la resta de l’obra és de maçoneria.
