Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Requena era considerada una «plaça fronterera» entre el regne musulmà de València i el regne de Castella des de finals del segle XII. No es pot assegurar una data de la conquesta cristiana, però se suposa que va haver de coincidir amb l’ocupació pacífica de la zona després de la conquesta de València el 1238, i després d’un breu litigi jurisdiccional entre Jaume I d’Aragó i Alfons X de Castella. Aleshores, la vila va passar a formar part del regne de Castella i va mantindre la condició de límit amb el Regne de València, la qual cosa va marcar profundament les seues funcions, i van fer imprescindible el manteniment tant del seu castell com de les muralles, ja que a partir de llavors va tindre un paper duaner important en les relacions comercials entre tots dos regnes.
Durant la baixa edat mitjana, i fins a l’adveniment dels Reis Catòlics, Requena va ser zona de lluites frontereres i de disputes internes entre la noblesa i monarquia, atés que era una peça desitjada per aragonesos i castellans. Així, entre 1370 i 1374, va viure un període d’ocupació aragonesa a conseqüència d’haver-se adherit a la causa d’Enric de Trastàmara en la guerra contra Pere I de Castella, el Cruel. Una circumstància que va ajudar a segregar-se d’Utiel. D’aquesta manera, els aragonesos es van trobar davant de la necessitat d’executar algunes obres de fortificació per a les quals els veïns van haver de pagar una elevada suma de florins.
El Castell
El Castell està situat sobre una gran penya que domina la ciutat. Va servir per a diversos usos, des de residència de cavallers fins a presó. Actualment, només perviu la Torre de l’Homenatge, que és part de la primitiva fortalesa musulmana, construïda amb pedra de carreu i argamassa (fang, calç, pedres petites i fragments minúsculs de toves i ceràmica) fins que va ser substituïda per l’actual el 1423. Encara que l’ús de la tècnica de la tàpia és pròpia del període califal, es va generalitzar al segle XII amb els almoràvits i va seguir després amb els almohades i els nassarites, la qual cosa dificulta la datació, tot i que es pot suposar que la tanca general no va poder ser posterior a l’alcassaba (l’arquitectura i els materials són els mateixos). A més, n’hi ha una altra, entorn d’un raval, que per necessitat no pot ser posterior al segle XII, la qual cosa indueix a pensar que aquesta muralla va ser alçada durant el període califal, entre els segles VIII i XI.
Aquest edifici s’estenia enmig de dues grans torrasses, amb merlets i terraplens, i tenia pont llevadís sobre un fossat. La muralla mesurava entre nou i deu metres d’alçària, igual que les torres, que avançaven uns cinc metres des de la murada i tenien un front de sis metres i mig. Se’n van incorporar moltes en diferents èpoques, però a hores d’ara només hi ha restes disperses.
La Torre de l’Homenatge
Els murs de la Torre de l’Homenatge eren més amples que els de les altres i l’altura dificultava els setges. Malgrat totes les millores, el període bel·licós del segle XVIII va suposar la destrucció de part de la ciutat i de les fortificacions. Més tard, la guerra del Francés i els nombrosos conflictes civils del segle XIX van fer que es tornaren a construir elements de protecció i defensa, ja que la vila era un lloc estratègic.
Requena va prendre partit a favor Isabel II, cosa que va fer que fora atacada pel general carlí Cabrera el setembre del 1835, encara que no va prendre la plaça. Com que la va atacar un altra vegada el 1837, les autoritats militars decidiren dotar la ciutat de noves i més potents defenses. Es van millorar les muralles, es van bastir murs de calç i cant, tàpies, fosses, bateries, tambors, espilleres, etc. Ara només es poden veure restes disperses al llarg de diferents carrers i zones del municipi.
Hui dia la torre està restaurada i alberga un Centre d’Interpretació que, a través de diferents panells explicatius i audiovisuals permet conéixer la història de Requena i la comarca, l’urbanisme medieval de la Vila, les tècniques de construcció de les muralles, els antics camins d’entrada a la ciutat, així com l’atac que va patir a principis del segle XVIII durant la guerra de Successió.
