Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El Castell de Xirel és una fortalesa situada a Cortes de Pallars (la Vall de Cofrents). Des de la fortalesa, hi ha unes vistes espectaculars de l’embassament de Cortes, els Cints de Sacares i el Cerrador, a l’altra banda de l’embassament. A l’edat mitjana, controlava perfectament tot el trànsit per la via del Xúquer i la de la Vall de Cofrents, frontera entre els regnes de Castella i València.
Atés que el castell va tindre importància durant la revolta d’Al-Azraq, es pot afirmar que el seu origen és musulmà, sent posteriorment millorat amb l’arribada dels cristians. Per les tècniques constructives i els materials emprats, es considera que durant el segle XV es van dur a terme les primeres reconstruccions.
Les tropes governamentals van utilitzar el castell com a centre de les operacions en les accions contra les guerrilles dels moriscos revoltats a la Mola de Cortes, cosa que va permetre que el conflicte acabara en menys d’un any.
El final de l’enfrontament va provocar l’inici de la decadència del castell, ja que va perdre importància. A més, l’escassa població en aquest territori va fer que s’abandonara.
La fortificació
La fortalesa se situa estratègicament a l’extrem occidental del cim, sobre una petita elevació i configurava un recinte de forma aproximadament triangular. Això proporcionava una posició defensiva òptima: cap al sud comptava amb la defensa natural, un tallat de més de 300 metres d’altitud, i l’accés estava a l’extrem oriental del flanc nord, protegit per un doble llenç de muralla per l’interior del qual discorria el camí de ronda.
Aquesta entrada era complexa, ja que havia de salvar un pas elevat d’aproximadament un metre amb un arc apuntat a la part exterior i de mig punt a la interior, que donava a un vestíbul que en un lateral connectava amb el passadís existent entre la doble muralla. Aquest tipus d’entrada es repetia per accedir a la torre de vigilància.
La finalitat defensiva queda de manifest tant en la tècnica constructiva com en elements com ara sageteres, ampits i espitlleres, o l’existència d’un dels seus costats d’un fossat. A més, hi ha dues torrasses als extrems oriental i occidental. Una, de planta trapezoïdal, tenia diversos nivells d’altura, actualment enderrocats. L’altra era de planta quadrada i posseeix encara dos nivells, el primer conserva la volta de canó i el segon ha perdut el sostre. Malgrat la ruïna, encara s’observa el doble recinte emmurallat, l’aljub i la torre major.
El castell, Bé d’Interés Cultural des del 2002, està inclòs en la Llista roja de patrimoni en perill de l’associació Hispania Nostra.
