El castell de Vallada (la Costera), anomenat també castell d’Ombria, d’origen musulmà, està situat al paratge de la Penya, sobre un turó de 520 metres d’altitud, des d’on es domina tota la vall del riu Canyoles. Va formar part de la xarxa de castells de defensa d’aquest corredor, junt amb els de Xàtiva, Montesa i Moixent.
Ubicat a la zona més abrupta del cim, a la vora del penya-segat, només podia ser atacat per l’oest, on es localitzaven dues torres bessones i un mur amb passadís i merlets.
Construït amb fàbrica de maçoneria i tàpia, compta amb altres torres i dependències, i un aljub.
L’any 1244, l’alcaid andalusí de la fortalesa de Xàtiva va subscriure un pacte amb Jaume I segons el qual cedia al rei el castell menor amb el compromís d’entregar-li el castell major dos anys després. A canvi d’això, el monarca li concedia els castells de Montesa i Vallada, fortaleses que el rei cristià considerava en la seua Crònica com a bons castells i pròxims a la important ciutat de Xàtiva. L’alcaid es va traslladar a Montesa a principis del 1248, lloc en el qual va residir com a senyor de Montesa i Vallada.
Torna a haver-hi constància documental del castell de Vallada el 1318, any en què Ferrer de Bellera n’era alcaid. Tot i això, la nova organització cristiana del territori, el reforç de les defenses de Vallada aquell mateix any amb la construcció d’una torre al costat del nucli urbà, i l’arribada a la zona del recentment constituït Orde de Santa Maria de Montesa, van provocar que el paper del castell de Vallada fora cada vegada menys rellevant.
Posteriorment, el maig del 1339, Pere el Cerimoniós ordenava que foren supervisades les fortaleses abandonades situades més enllà del riu Xúquer, entre les quals hi havia el castell de Vallada, i això amb la finalitat d’inutilitzar els aljubs i tots aquells elements que pogueren ser útils a un possible enemic que s’hi fera fort, bé fora a causa d’una revolta dels musulmans valencians o per una invasió de sarraïns forans.
Segurament, el castell va ser enderrocat arran d’aquella ordre, però potser encara va poder ser utilitzat més endavant en la guerra contra Castella. El que és clar és que a mitjans del segle XVI, la fortalesa estava arruïnada, com així ho manifestava el mateix mestre de l’Orde de Montesa, Pere Lluís Galceran de Borja.
El 1748 fou danyat pel terratrèmol que va devastar la comarca.
