Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El castell de Saix (l’Alt Vinalopó) se situa al capdamunt d’una penya propera al riu Vinalopó, a més de 500 metres sobre el nivell de la mar. Aquesta fortalesa té una gran força visual per la incidència en el paisatge i perquè la silueta destaca des de la llunyania.
Els vestigis més antics trobats a la Penya del Castell són ibers i romans, encara que l’origen va ser un alcàsser andalusí, probablement almohade, i la fàbrica actual correspon al segle XIV. Junt amb els castells de Villena i Biar formava part de la línia defensiva.
Ramon Folch vescomte de Cardona va intentar conquerir-ho, sense èxit, el 1239, però van ser els cavallers de l’Ordre de Calatrava, encapçalats pel Comanador d’Alcanyís, els que el van prendre a finals d’aquell any. La possessió va ser transferida a Alfons X de Castella, perquè es tractava de territori que els convenis havien assignat a la dominació castellana. Va quedar integrat al senyoriu de Villena, fins que el 1480 va ser incorporat a la Corona pels Reis Catòlics.
Durant la guerra de Successió, la guarnició, addicta a Felip d’Anjou, es va retirar de la fortalesa assetjada per les tropes de l’arxiduc Carles d’Àustria. El 1764 Carles III va nomenar alcaid el duc d’Arcos i el 1782 va passar al duc de Maqueda. És de propietat municipal des del 1980. Actualment es troba completament restaurat.
Característiques
El castell s’alça sobre un turó de forma allargada, inaccessible pel vessant oest, per la qual cosa s’accedeix a la fortalesa pel nord-oest. És de planta irregular i consta de dos recintes: barbacana exterior, per a la defensa de ponts i entrades, i un ampli cos emmurallat, dins del qual existia un gran alberg.
Als extrems, hi ha les dues torres, amb murs de fins a 2 metres de gruix. A l’interior de la torre principal, de planta rectangular, hi havia la sala d’armes, i sobre aquesta una terrassa emmerletada a la qual s’accedia mitjançant una escala d’arcs ogivals apuntats. La primera i la segona de les plantes posseeixen una volta de mig canó apuntada, amb sageteres en aquesta última i en la tercera.
Al vessant del cingle en què s’assenta aquesta fortificació, hi existien altres obres de defensa destinades a la protecció de l’entrada principal. També hi havia un pont llevadís com a accés a la torre de l’Homenatge que hui dia ha desaparegut.
