El castell de Perputxent, a l’Orxa (el Comtat), domina part del curs del riu Serpis. D’origen musulmà (segles XII i XIII), a començaments de l’època cristiana va ser convertit en un castell senyorial des d’on es dominava la vall homònima, una gran zona rica en alqueries, d’economia basada en agricultura de regadiu. Al lloc on s’ubica, també s’han trobat restes de l’edat del bronze i de la cultura ibera.

Fou un punt important per a les revoltes d’Al-Azraq. El 4 d’abril del 1244, es va signar el pacte del Pouet entre el cabdill musulmà i Alfons, fill de Jaume I, pel qual Al-Azraq prenia control d’aquest i d’altres castells de la zona.

Segons el Centre d’Estudis Contestants (CEC) i contràriament al que es pensava, aquesta fortalesa i la vall de Perputxent, en general, no foren mai de l’orde del Temple, sinó que el 1288 va esdevindre propietat de l’orde de l’Hospital, i més tard, el 1319, de l’orde de Montesa. El CEC apunta que, aquest malentés, àmpliament estés, és conseqüència d’una mala interpretació del treball de Robert Ignatius Burns, El Reino de Valencia en el siglo XII, iglesia y sociedad. La nova conclusió s’ha obtingut amb l’anàlisi i estudi d’altres fonts, entre d’altres, de les propietats dels hospitalaris.

La fortificació presenta diversos elements defensius situats en punts estratègics del tossal. Cal destacar-hi un conjunt de murs rectilinis amb torres de planta quadrada disposades regularment: un mur situat al vessant est i sud, bastit amb tàpia de maçoneria, un altre mur de forma poligonal que protegeix la part alta del turó i deixa una plataforma de vora 3.000 m², i finalment, al vessant nord, una muralla amb alguns merlets i sense cap torre.

A l’extrem est, hi ha diversos vestigis de planta rectangular i un aljub, on probablement es trobava la zona habitable en època musulmana.

La fortalesa cristiana se situa just a l’extrem oposat, a l’oest. La distribució, més complexa, disposa de tres torres en un esquema de L. La torre de l’oest, la més ben conservada de tot el conjunt, és la de l’homenatge. Té 20 m d’alçària i tres nivells d’habitació i està construïda directament sobre la roca del tossal amb tàpia de maçoneria.

Entre aquesta i la torre sud, hi havia una gran residència senyorial de tres nivells de la qual només se’n conserven les parets laterals.

La Diputació d’Alacant el va adquirir el 2009.

Comparteix

Icona de pantalla completa