El castell de l’Alcalatén, situat al tossal de Sant Cristòfol, a l’Alcora, és una fortalesa islàmica construïda entre els segles X i XIII i amb reformes posteriors.

Després de la conquesta de la plaça de Borriana, Jaume I va donar el castell de l’Alcalatén, amb els territoris de la tinença i el títol de baró, al cavaller aragonés Pere Ximen d’Urrea, segons document datat el 24 de juliol del 1233. La superfície d’aquest domini era d’aproximadament 400 quilòmetres quadrats, i comprenia els nuclis urbans de Llucena, la Foia d’Alcalatén, les Torrecelles, les Useres, Costur, Abenagualid, la Pobla de l’Alcalatén, Xodos, Figueroles i l’Alcora.

Ximen d’Urrea II, segon senyor d’Alcalatén, va atorgar el 1252 la Carta Pobla a Xodos, el 7 d’octubre de 1283. El rei Pere III va regular el règim municipal dels llocs del Regne de València pertanyents a la casa d’Urrea el 31 de desembre del 1305. Joan Ximen d’Urrea, cinqué senyor de l’Alcalatén, va concedir la Carta Pobla de l’Alcora, a favor de 10 pobladors que havien de cercar-ne 100 més.

El 1418, atés que la Pobla de l’Alcalatén s’havia quedat sense habitants, es va signar una concòrdia entre els pobles de Llucena i l’Alcora, per la qual es repartien el terme municipal de la Pobla.

Característiques de la fortalesa

De planta triangular dispersa, el castell té una superfície de 150 m quadrats. El recinte principal està envoltat per un camí de ronda, amb aljub i despoblat. A la part més elevada, s’hi conserven dos murs formant angle recte rematats per merlets, continuats per dues torrasses, una circular al nord, i una altra semicircular al sud. Es coneix una tercera torre de la qual només resten rebles de l’enderrocament portat a terme en el segle XV. La zona est està completament arrasada.

Als peus de l’alcassaba es conserva un aljub de forma rectangular, amb fàbrica d’argamassa i pedres, que configura un recinte de 4 x 10 metres aproximadament. La fàbrica del conjunt és de maçoneria. L’entrada s’efectua per migdia, amb dues torres circulars i cubs i muralla emmerletada tipus barbacana.

Comparteix

Icona de pantalla completa