El Castell de la Talaia o de Villena (l’Alt Vinalopó) s’alça sobre un contrafort de la serra de Sant Cristòfol. Té els orígens a l’època de la dinastia almohade, al segle XII, quan el califa Iússuf al-Mansur va decidir bastir una sèrie de castells defensius per intentar frenar les tropes cristianes en una zona fronterera estratègica. L’encreuament de camins entre el Vinalopó i el corredor d’Almansa, d’una banda, i la Costera i el nord-est murcià, d’altra banda, era certament excepcional perquè assegurava el control total dels accessos tant a l’altiplà i a la mar, com cap a València i cap al sud, encara sota el domini musulmà.
Jaume I el va conquistar el 1240 després de tres setges i el Tractat d’Almisra (1244) el va acabar assignant finalment a l’òrbita castellana. Després de la conquesta, es va donar en tinença als cavallers de Calatrava, però prompte va passar a poder de l’infant Joan Manuel de Borgonya, que va ser nomenat senyor de Villena. Després el va heretar el seu fill, l’escriptor Juan Manuel de Castilla, autor d’El conde Lucanor, qui es va casar amb la infanta Constança d’Aragó i d’Anjou, filla de Jaume el Just a l’edat de 6 anys. La va tindre reclosa al castell fins que va complir els dotze anys i va poder consumar el matrimoni.
Posteriorment, va ser Alfons IV de Ribagorça, primer marqués de Villena, el posseïdor de la fortalesa. El segon marqués de Villena, Juan Pacheco, va dur a terme els revestiments dels murs, el segon llenç de muralles i els cossos tercer i quart de la torre, que convertiren la fortalesa en un castell-palau. La puixança i ascendent de la potent saga dels Pacheco va fer de Villena cap d’un senyoriu que arribaria a constituir un dels més extensos i poderosos de la baixa edat mitjana castellana
El 1476, encoratjat pels Reis Catòlics, el poble de Villena es va alçar contra el marqués López Pacheco en un aldarull que va costar la vida de milers de jueus i conversos, que van refugiar-se al castell. Des d’aleshores, ni la ciutat ni el castell eixiren dels dominis reials, i el marquesat va quedar convertir en títol honorífic. El 1525, Villena va ser reconeguda com a ciutat per l’emperador Carles I (1500-1558).
De plaça musulmana a punt clau en la guerra del Francés
Les fonts musulmanes ja esmenten el castell el 1172. S’ha especulat molt sobre la possibilitat que la fortalesa s’eleve sobre una fortificació o vil·la romana anterior, encara que l’arqueologia no ha posat llum sobre aquest assumpte.
La fortalesa tingué un important paper en les Germanies, ja que s’hi va refugiar el virrei Diego Mendoza, que havia sigut derrotat a Gandia. D’ací partiren les tropes per arrabassar el poder dels revoltats a la ciutat de València. També fou escenari important en la guerra de Successió, quan 50 homes fidels als borbons suportaren un setge de 8 dies dels austriacistes. Aquest fet li valgué el títol de Fidelísima, que va afegir als que ja posseïa de Muy Noble y Muy Leal.
Fins i tot ja en la guerra del Francés fou un punt estratègic, fet pel qual el mariscal Suchet va ordenar volar les cobertes de la torre mestra, incloent-hi gran part de les dues voltes almohades, que, amb les del castell de Biar, són unes de les més antigues de l’estat espanyol i de tot el Magreb.
La fortalesa
Protegida per un primer recinte emmurallat, la fortalesa exhibeix en la imponent torre de l’homenatge, de quatre pisos, el component més representatiu i també més interessant a efectes constructius. Però si el llenguatge gòtic dels cossos superiors és digne d’elogi, no ho són menys inferiors, que conserven tant la fàbrica de tapiera com les voltes d’arcs entrellaçats que les cobreixen i que remeten a la millor tècnica, mampresa durant el període almohade (s. XII).
El castell de la Talaia constitueix un dels símbols per antonomàsia de la capital de l’Alt Vinalopó i, sens dubte, el més estimat i amb el que més ràpidament se senten identificats els habitants de Villena.
