El castell de Guardamar del Segura (el Baix Segura) està situat a la part alta d’un turó rocós situat al costat de la localitat.
És un recinte allargat dividit en dues seccions: la superior, datada la primera meitat del segle XII, constitueix el castell pròpiament dit, de planta poligonal, del qual queden molt poques restes, ja que va ser destruït, igual que el castell d’Oriola, durant el terratrémol de març del 1829; la inferior és més gran i està envoltada per una muralla gòtica que va patir importants modificacions el segle XVI. Els elements més destacats són alguns trams dels murs, així com els basaments d’algunes torrasses i construccions auxiliars.
La vila va romandre dintre d’aquests murs fins al terratrémol. Posteriorment, va ser traslladada al pla proper.
Els cubs presenten una altura de 2,50 metres i 3,50 metres, i tenen un lleuger talús a la part inferior i les cantonades reforçades amb carreus. Aquestes torrasses han estat situades cronològicament a mitjans del segle XIV.
Amb l’aparició de la pólvora i l’increment de l’artilleria, es va desenvolupar un nou sistema defensiu per a la ciutadella emmurallada d’època renaixentista. En aquesta fase, es va fer una reculada de la muralla, una vegada desmotxades totalment les torrasses baix medievals i la construcció del Baluard de la Pólvora, al nord, adequant una tenalla renaixentista al nord-oest.
A l’interior hi ha les restes de moltes dependències i la muralla interior, destacant un basament circular, amb escales d’accés per les quatre cares i amb un sòl decorat amb petites pedres ovalades de diferents grandàries formant un vistós mosaic.
Actualment, es troba en estat de ruïna consolidada, ha estat parcialment rehabilitat, i es continuen duent a terme excavacions arqueològiques.
Història
La fortalesa musulmana va ser conquerida el 1264 per les tropes de Jaume I i encara que va ser repoblada amb famílies catalanes va passar al Regne de Castella pel Tractat d’Almisrà. El 1271 Alfons X el Savi va fundar la ciutat com a vila real de nova planta.
L’etapa de domini castellà va ser curta, ja que el 1296 Jaume II va annexionar Guardamar i el castell al Regne de València. Durant el segle XIV, la vila es va convertir en el port i plaça forta litoral d’Oriola. Va ser saquejada i incendiada el 1331 per l’atac de la flota nassarita del cabdill Raduán.
El 1359, durant la Guerra dels Dos Peres, conflicte armat entre Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel de Castella, que va tindre lloc el 1356-69, va suportar el setge castellà que va provocar un lent i gradual deteriorament. Fins i tot les autoritats municipals d’Oriola van proposar l’enderrocament el 1382 i que fora edificat a Rojals, una zona més segura per la situació interior, enfront de la ubicació costanera que dificultava la defensa.
Pere el Cerimoniós va reduir la vila a la categoria d’aldea d’Oriola el 1368 en càstig a la feble oposició a les tropes castellanes. La nova situació va deixar Guardamar en una situació marginal i procliu a ser objecte de corsaris, roders i contrabandistes, circumstància que el rei va intentar pal·liar amb una repoblació morisca, que va fracassar.
