El castell de Dénia (la Marina Alta) és una fortalesa d’unes quatre hectàrees situada sobre un tossal enfront del port. Presenta diversos recintes i elements defensius, entre els quals destaquen la Torre del Consell (segle XV), la Torre del Mig (segle XII), el Baluard i el Palau del Governador. Encara que l’origen del castell és musulmà (segles XI i XII), l’estructura mostra restes de cultures anteriors com ara la romana.
Història
Tot i que al recinte de la fortificació s’hi han trobat restes arqueològiques de soterraments múltiples del tercer mil·lenni aC, de l’Eneolític i de l’Edat del Bronze, i indicis de població ibera (Diniu), l’origen de Dénia cal buscar-lo en l’antiga Dianium romana.
D’aquesta última època hi ha multitud de restes arquitectòniques, escultòriques, testimonis epigràfics i monedes. Segons Estrabó, al segle I aC la ciutat era una important base naval al segle de les tropes del general Sartorius a la península i va guadir d’un gran període d’esplendor durant l’Alt Imperi Romà. Posteriorment, durant l’època visigòtica (636-693) va ser una seu episcopal depenent de Toledo.
L’any 1010 Muyamid, després d’annexionar-se les illes Balears, va convertir Daniya en la capital d’un regne de taifes i un rellevant centre marítim i comercial. L’actual doble estructura de recintes (l’alcassaba i l’albacar) es va desenvolupar entre els segles X i XII.
El 1244, el castell va ser conquerit per Eiximén d’En Carrós i es va convertir en un centre de poder cristià, mentre que fora muralles la població era musulmana.
El 1308 es va fundar dins del recinte emmurallat la vila cristiana, que va romandre activa fins al 1708, quan la guerra de Successió hi va esborrar qualsevol vestigi de vida urbana amb la demolició de tots els edificis notables de la Vila Vella, com ara l’església. El castell austriacista va patir tres atacs previs a la rendició.
Amb la guerra del Francés, el castell es va entregar pacíficament, i el 1828 es van dur a terme les últimes obres de fortificació. Tanmateix, a causa del greu estat de ruïna en què es trobava, el 1859 una Reial Ordre va ordenar que s’enderrocara. El fet que fora adquirit per mans privades amb l’objectiu de ser reutilitzat com a finca rústica per al cultiu de la pansa el va salvar in extremis.
Finalment, el 1947 va passar a propietat de l’Ajuntament de Dénia, que s’ha encarregat de reformar-lo i restaurar-lo amb la finalitat de valorar la importància patrimonial, artística, històrica i cultural.
La fortalesa
Els musulmans van construir el doble recinte, amb l’alcassaba i l’albacar, encara que no va ser fins al segle XII quan es van fer les obres de reforç de més envergadura. L’alcassaba albergava la residència palatina del governador, mentre que l’albacar era emprat per guardar el bestiar. A la part exterior es localitzava la medina.
El 1244, ja en poder cristià, van començar les transformacions. El 1308 els habitants es van traslladar a l’interior del recinte emmurallat i es va formar la Vila Vella de Dénia. L’alcassaba, per la seua banda, es va transformar en ciutadella.
Durant el Renaixement, també va ser objecte de diversos canvis importants. Per exemple, es va construir el palau que hui acull el Museu Arqueològic, a més de la Torre Roja. També es van intensificar els sistemes de defensa i es va reformar el palau del Governador, residència temporal del Duc de Lerma, «valido» de Felip III.
Igualment, es conserva part de les muralles de la població. Per les característiques morfològiques que s’observen en els diferents elements, que les configuren, són trams l’origen dels quals correspon a l’època medieval, tant musulmana com cristiana, amb reformes posteriors fins a la pèrdua d’ús.
La torre del Mig, del segle XI, és un bastiment molt robust, ja que compta amb dobles arcs de ferradura i arrabà, encara que també mostra afegits renaixentistes. Al Portal de la Vila, construït el segle XII, crida l’atenció l’aspecte almohade, que es deixa veure a la volta de canó i els arcs de ferradura apuntats.
També són molt interessants la Torre Roja i, sobretot, la Torre del Consell. La primera, del segle XV, és de pedra sorrenca de tons vermellosos. La segona, també del segle XV, és la més destacada de tota la fortificació i era el lloc on es reunia el Consell de la Vila. També cal destacar la sala gòtica amb la bella volta de creueria.
El túnel que comunica la plaça del Consell amb la Ronda de les Muralles va ser creat per protegir la ciutat dels bombardejos durant la Guerra Civil. Una vegada acabat el conflicte, es va conservar per continuar comunicant ambdues parts de la ciutat.
