El castell de Corbera (la Ribera Baixa) té els orígens en època romana. No obstant això, va ser construït probablement sobre fonamentacions anteriors, és un clar exemple de fortificació islàmica, encara que reformada en època cristiana. Per tant, estem davant d’una edificació militar andalusina i medieval cristiana que va estar en ús fins a la primera meitat del segle XVI, ja que fou destruïda durant la guerra de les Germanies el juny del 1521.
La fortalesa conserva una planta típicament musulmana. Té forma ovalada i estreta, els murs s’adeqüen a l’orografia de la muntanya buscant les corbes de nivell i la muralla queda disposada en forma de serra dentada. Les diferents parts queden molt ben definides, destacant l’accés en doble colze. Un accés que condueix al cos de guàrdia i, des d’allí, a la celòquia, la zona principal, situada al centre d’un gran albacar protegit per les muralles principals.
La celòquia era un edifici quadrangular d’uns 20 x 20 m i de diverses plantes que albergava diferents estances, situades totes al voltant d’un pati central, on hi havia un gran aljub i un pou. Les excavacions arqueològiques han tret a la llum noves dependències, que apareixen descrites a la documentació foral, així com estructures pertanyents a etapes anteriors.
El castell està documentat com una fortalesa important. Ramon Muntaner l’anomena en la Crònica i apareix en les donacions del Llibre del Repartiment del segle XIII. Durant el segle XIV fou assetjat pels castellans, però la desfeta va tindre lloc el 21 de juny del 1521, durant la batalla entre els realistes i els agermanats, en la qual fou incendiat i destruït en bona part. A partir del 1580 es va avaluar la possibilitat de la reconstrucció, però les obres no es van dur a terme mai i va quedar completament abandonat.
Més de quatre-cents anys després, es van fer les primeres excavacions arqueològiques promogudes per la Diputació de València, que n’és propietari Aquests treballs, executats en octubre i novembre del 2017, van traure a la llum diversos materials ceràmics tardoromans, islàmics, medievals i renaixentistes, així com ceràmica prehistòrica corresponent al període del Bronze valencià.
A partir del 2018, van començar els treballs de consolidació dels murs. El 2022 es va activar la consolidació dels murs de la muntanya.
