El castell de Castro, Alfondeguilla (la Plana Baixa), ubicat al cim homònim, a 787 metres d’altitud, en plena Serra d’Espadà, està penjat sobre dos barrancs profunds: a l’est, el de Castro, per on puja la sendera d’accés des de les aljames al lloc fortificat i, a l’oest, el de l’Horteta. Tots dos posseeixen abundants fonts: la de la Penyeta, la del Forcall, de la Figuera, etc. Al nord, domina el Coll de Boix i, al sud, les Penyes de Moixell, Denàs i Cantallops.
L’origen segurament va ser una torre de guaita romana o púnica, depenent del castell de Sagunt (el Camp de Morvedre). Les restes actuals pertanyen a l’època islàmica. Li corresponia un terme ampli, amb dos llogarets sota la seua jurisdicció: l’alqueria de Castro i el raval de Benissabdó.
La construcció ocupa una superfície d’uns 2.000 m² i aprofita totalment l’accidentada orografia. Així, a la part de ponent, s’assenta damunt les abruptes penyes, fent impossible l’accés. La part de llevant té tres sistemes defensius diferents. El primer obstacle és una cinglera, de difícil superació. La segona defensa és una muralla compacta de construcció de tàpia, que tanca l’albacar. Als vèrtexs d’aquesta construcció hi ha dues torres. A l’extrem meridional, la torre és quadrada i defensava l’entrada que pujava des de Cantallops. Al septentrional, era rodona i enllaçava el vessant de llevant amb el perllongament de la muralla cap al nord, també era presidit per una torre quadrangular. Entre aquestes dues torres últimes tenim l’entrada a l’albacar des del Coll de Boix. El tercer era una gran muralla de més de 65 metres de longitud que separava l’albacar del castell pròpiament dit. A l’interior s’accedia per una entrada no massa gran en forma d’arc de ferradura.
El recinte presenta dues parts: una, la més baixa, formada per grans roques, molt irregular, on encara queden restes d’habitacles, i on trobem dues roques amb huit senyals gravats en cadascuna que els vells interpreten com a huit victòries del castell; i l’altra, la més alta, la celòquia (de l’àrab Saluqya) d’uns 400 m², on eren les dependències pròpies del castell, habitatges, cellers, cisternes…, tot presidit per una majestuosa torre de l’homenatge –enderrocada el juliol del 1938, durant la Guerra Civil–, sobre el barranc de l’Horteta.
La llegenda del castell de Castro
Conta una llegenda que fa molts anys, després de bastants dies de setge al castell i davant la impossibilitat de conquerir-lo, els atacants, una nit ben fosca, van col·locar astutament ciris encesos a les banyes d’un ramat de cabres i les van encaminar pedregals amunt fins a arribar a dalt. Els de la fortalesa, bocabadats per l’espectacle de tantes llums, van creure que l’enemic havia rebut grans contingents d’ajuda i van fugir. Fou així com els assetjadors van aconseguir-ne el control. Aquesta història poc creïble, en veritat, palesa la inexpugnabilitat del castell.
