Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El Carrascar de la Font Roja és un parc natural situat entre els termes municipals d’Alcoi i Ibi, a l’Alcoià. Ocupa una extensió de 2.450 ha a la serra del Menejador, el cim de la qual, amb 1.356 metres d’altitud, és la cota més elevada del parc. Junt amb la Serra de Mariola conformen el territori valencià de més biodiversitat, amb presència de més de 1.500 espècies.
Immergit al Sistema Prebètic, el massís el constitueixen bàsicament roques calcàries de l’era geològica terciària. Davall de la cresta del Menejador, les pedreres i els materials més fins, procedents de l’esllavissament de les cingleres i de la resta de roques calcàries, representen els materials del quaternari. Les argiles del Keuper són els materials més antics (període triàsic de l’era secundària), que afloren a la carretera d’accés al santuari de la Font Roja i en el camí de Tetuà.
El parc presenta un clima mediterrani amb influències continentals i d’alta muntanya segons l’altitud. A causa de l’orientació de la serra, els vents humits de procedència marina es frenen al vessant nord, produint un major volum de precipitacions en aquest indret, mentre que l’altra part de la carena és més seca. Al cim del Menejador es poden trobar restes d’algunes neveres o pous destinats a conservar la neu.
Flora i fauna
A causa de les diferències climàtiques, hi existeixen diversos ecosistemes. Així, a les zones més fredes i humides del parc (vessant nord) i les zones situades a partir de 1.250 metres d’altura, descobrim el bosc caducifoli format per espècies com ara el roure (Quercus faginea), el freixe (Fraxinus excelsior), l’auró o arç (aceraceae), el teix (Taxus) o la moixera de pastor (Sorbus torminalis). Aquesta àrea és molt important a causa de l’escassesa d’aquest tipus de bosc al País Valencià.
Una part molt important està coberta per un bosc de carrasca (Quercus ilex rotundifolia), en el qual apareixen de manera aïllada exemplars propis del bosc caducifoli juntament amb un sotabosc format per l’heura (Hedera helix), el lligabosc (Lonicera) o la rúbia (Asperula odorata) a les zones més humides i el coixí de monja, la sàlvia de Mariola (Salvia officinalis), l’argilaga (Genista scorpius L.), la pebrella o la farigola (Thymus) a les més seques.
També hi ha zones cobertes per boscos de pi blanc (Pinus halepensis) a causa de les repoblacions dutes a terme en zones degradades anteriorment cobertes per carrasques.
D’altra banda, l’existència d’un bosc ben conservat i de diferents unitats paisatgístiques, com són les cingleres, els pedregars, les pinedes i els cultius, afavoreixen la presència d’una fauna rica i variada.
Entre els mamífers, és abundant el porc senglar (sus scrofa) i també hi ha la geneta (Genetta genetta), la mostela, el gat salvatge (Felis silvestris) i el teixó (Meles meles).
Constitueix també un dels últims reductes de nidificació d’espècies ornitològiques a les comarques del sud valencià, com ara l’esparver o l’astor entre altres.
Són considerades d’especial interés les següents espècies d’animals vertebrats: la gandària (Pleurodeles waltl), la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), la serp de collaret (Natrix natrix), l’àguila perdiuera (Hieraaetus fasciatus), l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el duc (Bubo bubo), l’astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis), l’esparver vulgar (Accipiter nisus), el mussol banyut (Asio otus), el gat salvatge (Felis silvestris), el turó comú (Mustela putorius) i diferents espècies de ratpenats, com ara, el ratpenat de ferradura mitjà (Rhinolophus mehelyi), el ratpenat de peus grossos (Myotis capaccinii), el ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum), el ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale), el ratpenat de musell llarg (Myotis myotis), el ratpenat de Nattererr (Myotis nattereri) i el ratpenat de dits llargs cavernícola (Miniopterus schreibersii).
En la fauna d’invertebrats és rellevant pel seu caràcter relíctic la presència de la papallona Euphydryas desfontanii.
