Una dinàmica de benvinguda, amb un record de les experiències en defensa de l’horta de la mà de l’arxiu digital «A hores d’ara». Format, per cert, per exalumnes de la universitat. No es podria definir millor el que vol ser la Universitat d’Estiu de l’Horta, que aquesta activitat.
I és que aquesta iniciativa de Per l’Horta no és només un espai de formació per a gent interessada per l’agroecologia i que no sap per on començar, sinó que va més enllà i és també «una forma d¡acostar-se a altres realitats i a la cultura de l’horta», en paraules d’Alba Mompó, d’aquesta associació.
És per això que juntament amb les pràctiques agroecològiques que els 35 alumnes matriculats poden realitzar als camps de la cooperativa de Carpesa Vorasenda –i que poden continuar fins a recollir la collita- la Universitat d’Estiu inclou nombroses activitats de formació integral, des de conferències d’història de l’horta –com la que va impartir Vicent Baydal a la jornada inaugural- o trobades amb llauradors, tant tradicionals com agroecològics, per tal de «compartir les seues experiències i aprendre tots junts i fer viable professionalment l’agricultura», assenyalen des de Per l’Horta.
Entitats que treballen per la sobirania alimentària i un nou model agroalimentari, com l’ONG CERAI o com la certificació ecològica autogestionada SPG Ecollaures han passat els primers dies d’activitats per la plaça de Carpesa.
Sopars i concerts
Les activitats extracurriculars són gratuïtes i obertes a tothom i, des de Per l’Horta, reconeixen que les més massives són els sopars i els concerts. Dijous va ser l’hora del grup de punk rural Demència Serril, i divendres dels Rascanya. El dissabte està previst que toquen Impresentables.
També és durant el cap de setmana quan es preveu que l’assistència vaja incrementant-se.
Objectiu: relleu generacional
La Universitat d’Estiu de l’Horta té un caràcter formatiu per tal de facilitar les ferramentes a aquella gent que pot estar interessada en dedicar-se a l’agroecologia, sobretot de caràcter professional.
Marc Ferri, de Per l’Horta, explica que durant les primeres edicions de la Universitat d’Estiu, aquesta va convertir-se en «una important porta d’entrada cap a l’agroecologia i l’horta de gent que després s’ha dedicat professionalment a aquest camp».
És el cas, per exemple de Lluís, un periodista qui, malgrat tenir camps familiars, mai ha treballat la terra, ja que «a casa, mai me’n van voler ensenyar». Ara s’ha matriculat a la Universitat d’Estiu amb l’objectiu de recuperar aquesta camps i «potser» pensar en una reinvenció personal i un retorn a les arrels.
La Universitat acabarà diumenge amb una xerrada a càrrec de Lorena Mulet sobre «l’horta com a espai de resiliència territorial» i un dinar de comiat.
