El disseny dels Plans Generals d’Ordenació Urbana compten amb el hàndicap que han tingut tendència a plantejar-se, exclusivament, per a l’entorn urbà dels grans termes municipals. Així ho destaquen les entitats ecologistes d’Elx, que posen l’accent en l’adjectiu «urbana» de les sigles del PGOU, desenvolupats sense tindre en compte l’entorn rural amb què compten algunes ciutats.
La trentena de pedanies que conformen el Camp d’Elx en són un exemple molt revelador. Aquest nucli rural, distingit pels cultius i per un valor paisatgístic ben interessant, que incorpora també grans elements d’identitat, no disposa d’un pla propi que el defense i resta a l’espera de la revisió del PGOU il·licità. Mentrestant, les construccions històriques estan desprotegides, i el paisatge queda indefens davant possibles projectes que el poden pertorbar.
L’arquitecte paisatgístic Roberto Duato, de València, acostumat a assessorar ajuntaments en aquest sentit, ha fet una proposta per a protegir el Camp d’Elx i per a transformar-lo preservant el seu valor patrimonial a través de l’establiment de cases rurals, de la rehabilitació d’espais, de la recuperació del patrimoni i d’altres activitats que servisquen perquè els agricultors puguen complementar rendes a través de projectes d’agroturisme, d’alimentació de proximitat o de lloguer de vehicles no motoritzats per a recórrer itineraris encara per dissenyar.
«No pot ser que el Camp d’Elx sempre estiga per darrere del que es planifica a la ciutat», diu Marga Guilló, una de les veïnes del Camp d’Elx més implicada en la protecció d’aquest racó agrícola que ocupa la major part del terme municipal. Fruit de no disposar d’un catàleg de bens patrimonials, el Camp d’Elx troba dificultats a l’hora de protegir els seus nombrosos atributs.
Guilló es refereix, per exemple, al Temple de Sant Francesc d’Assís, ubicat a la pedania de la Marina, que evoca el primer poblat, situat a la serra del Molar, que va ser abandonat amb les febres palúdiques. Hi ha altres qüestions a ser corregides, com ara la protecció de les serres davant les escombraries, la renovació pendent del Parc Natural del Fondo, patrimoni enderrocat o un sistema de séquies i assuts que ha de ser posat en valor.
La situació de desemparament provoca també que empreses agrícoles impedides de fer segons quins treballs en els seus llocs d’origen davant les restriccions mediambientals troben en el Camp d’Elx el seu lloc per operar. Un fet que també es pot donar amb la instal·lació de plaques solars o amb altres fenòmens que es volen aturar perquè el Camp d’Elx, lluny de ser «una tenda oberta amb productes gratuïts a l’abast de tothom», siga un territori ordenat, sostenible i revaloritzat gràcies al respecte per la seua essència.
