Una de les passatgeres que viatjava al tren en què la circulació va quedar interrompuda per l’incendi de Begís (Alt Palància), un succés que ha deixat una desena de ferits, sis d’ells hospitalitzats, ha presentat una denúncia per un presumpte delicte de lesions, perquè assegura que els passatgers van sentir que les seues vides estaven en perill.
«Al tren hi érem seixanta persones i la nostra vida corria perill en tot moment. El que no entenem és perquè eixe tren va eixir de València quan l’incendi estava originat des de la nit anterior. Tenien constància del que estava passant en tot moment», assegura aquesta viatgera de trenta anys a la qual han pogut entrevistar diversos mitjans.
La dona assegura que quan portaven uns 40 minuts de trajecte van començar a veure l’incendi, per la qual cosa ella mateixa es va dirigir a la maquinista per a preguntar-li si podria continuar amb el trajecte. La conductora, sempre segons aquest testimoni, li va dir que sí, que no hi havia problema, i ella va donar per fet que el tren no passaria pel focus del foc.
En canvi, poc després, van notar que pujava la temperatura al vagó, que començava a entrar fum i que tenia les flames «literalment al costat». En aquest moment, diu la viatgera, va demanar a la conductora que «fera alguna cosa» i traguera els viatgers d’allà.
Segons la versió d’aquesta dona, la maquinista va detindre la marxa i va intentar accionar la palanca per a retrocedir, en sentit contrari del qual havia anat fins aquell moment, i que com que no va poder va eixir corrents cap a la locomotora de darrere. Però el tren, diu, es va bloquejar dues vegades, i la conductora «va perdre els papers per complet» i va començar a dir que no sabia què fer, que el vehicle estava bloquejat i que esperava ordres.
La dona assegura que, per qüestions professionals, està acostumada a viure situacions d’estrès i que va decidir prendre la iniciativa i tranquil·litzar els passatgers, entre els quals hi havia xiquets i gent gran que cridaven i ploraven mentre el fum accedia al vagó.
Segons el seu relat, va ser la maquinista la que va accionar la palanca davant la petició dels viatgers «per a poder escapar corrent, almenys els que teníem la possibilitat d’eixir», i en aquell moment va eixir un grup de persones, totes joves, que van saltar a les vies i van córrer en direcció contrària al foc.
En aquell interval, explica la testimoni que va intentar telefonar al 112, però que no hi havia cobertura. També afirma aquesta dona que va parlar amb el seu pare, bomber de Saragossa, per a demanar-li que avisara i que es mobilitzaren els mitjans cap a on es trobaven els viatgers.
La dona que ofereix el seu testimoni assegura que va demanar a la gent que anava amb ella que corregueren cap a unes cases i no rendir-se, i que van ser els veïns de Ragudo, pedania de Viver (Alt Palància), els qui van pujar aquestes persones als seus vehicles i els van salvar del foc després d’haver corregut uns tres quilòmetres.
Durant aquest temps, la testimoni creu que la maquinista va aconseguir accionar la palanca i que va fer tornar el tren, i pensa també que els ferits deuen ser persones que es van quedar a dins del comboi. La dona que explica la seua versió dels fets detalla que hi va haver gent que, en la carrera esmentada fins Ragudo, es va desmaiar i va vomitar, «però jo els deia que continuaren corrent perquè, si paràvem, moriríem tots asfixiats».
«Si ens quedem al tren, tal i com estava la situació, si no arranca, tota eixa gent mor. Vaig veure la meua vida passar per davant dels ulls. Si no, no hauria eixit corrent», conclou.
En canvi, segons Renfe, tot va ocórrer quan el tren va detindre la marxa per la proximitat del foc i amb la intenció de regressar a Caudiel (Alt Palància), entre el moment de l’aturada i el retrocés, quan alguns viatgers, espantats, van decidir abandonar el comboi i van eixir dels seus vagons després de trencar les finestres, però hi van tornar a entrar per sentir-se envoltats pel foc i amb cremades.
Les mateixes fonts de la companyia ferroviària asseguren que la maquinista va demanar als viatgers que no baixaren del tren i que es va canviar amb rapidesa a la cabina contrària per a tornar a Caudiel, cosa que va evitar més danys personals, ja que els passatgers que van restar a l’interior, diuen, no van resultar ferits.
