Una família valenciana va prendre la setmana passada la «dolorosa» decisió de cremar els seus tarongerars a la pedania de Carpesa, a València, davant una situació «totalment insostenible» del sector citrícola al País Valencià que no els permet arribar a cobrir les despeses de producció.
Aquesta decisió, expliquen, l’han hagut de prendre davant «una crisi continuada» que arrosseguen des dels anys noranta. «Aquest any ens han arribat a pagar 4 cèntims per quilo quan el cost és de 30 cèntims per quilo, i això està suposant una despesa més que no un benefici», assenyalava Lluís Marco, membre d’aquesta família que fa uns dies va compartir en xarxes un vídeo en què mostrava la crema dels seus camps.
«Ho vaig compartir perquè ja sé que no queda res més que fer a partir d’ara a la citricultura, però vaig voler donar rellevància a aquesta situació perquè la gent, que viu d’esquenes a aquesta realitat, conega la problemàtica i sepa el que està ocorrent al cor de l’horta de València», ha dit.
Al costat del seu pare, Luis Miguel Marco, els dos han expressat el «dolor» que ha suposat la decisió pel «fort arrelament» i pel valor sentimental «tan important» que la família ha tingut sempre per aquesta terra. En canvi, ateses les circumstàncies, la crema d’aquest camp ha sigut «l’única alternativa possible» pel fet de no poder-se fer càrrec d’uns cultius que s’havien convertit en una «ruïna».
«Se m’escapaven les llàgrimes», confessa Luis Miguel quan parla del moment en què va veure cremar els arbres que ell mateix havia plantat en el passat. També ha expressat la seua «pena» per «l’abandonament» i la «desaparició» que, considera, està patint l’horta valenciana durant els últims anys.
Aquest veí de la pedania de Carpesa ha assegurat que al llarg d’aquests anys sí que han viscut «amb molta il·lusió» el creixement de les taronges, però que, a l’hora de vendre el producte, han hagut de fer front a les jornades de «molts nervis i de no dormir». Una sèrie de circumstàncies que han fet que els membres d’aquesta família finalment opten per cremar tots els seus tarongers.
Luis Miguel Marco també apunta que, abans de l’arribada de la política comuna europea en matèria d’agricultura, les famílies valencianes podien viure de la taronja perquè «es venia tot», però des que va arribar el mercat comú «tot ha sigut un desastre».
«Et condicionen els productes que has de plantar, i això el que provoca és que haja minvat la producció de cítrics», assegura el propietari d’aquestes terres, qui també considera que la pèrdua de competència de la taronja valenciana s’ha vist agreujada amb la importació de cítrics de tercers països com ara el Marroc, Algèria i Sud-àfrica a Europa.
Els últims anys, aquesta família ha mantingut l’esperança d’assolir una millor rendibilitat de les seues collites, cosa que no han pogut aconseguir perquè a més del preu de venda de la taronja també hi ha l’augment dels costos dels adobs i de l’aigua de reg.
Una rendibilitat nul·la que ha provocat que el seu terreny haja quedat reduït a cendres a l’espera de poder utilitzar-lo per al cultiu d’un altre tipus de productes com ara oliveres o ametllers, i així poder mantindre en actiu els seus terrenys agrícoles.
