Una barca de ròssec de Xàbia (la Marina Alta) ha fet una captura «accidental i indesitjada» d’un tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) d’«entre cinc i huit metres de longitud» i «entre 2.000 i 3.000 quilos» de pes que ha quedat enganxat a la xarxa.
El patró i armador de la barca Cap Prim Segon de Xàbia, Juan Bautista Ros, més conegut com Batit Ros, amb altres tripulants, Marc Ros i Vicent Catalá, van provar de pujar el tauró a la coberta però no van poder.
Llavors els tripulants van haver d’agafar un gran ganivet i trencar el final de la xarxa malgrat «les dificultats d’estar en plena mar» i el moviment de les onades a la zona en la qual pescaven, al nord-oest del Canal d’Eivissa.
No temien patir «cap mal» perquè el pelegrí «no té dents, és el tauró que va sempre amb la boca oberta i menja plàncton», segons ha detallat a Europa Press un dels armadors d’aquesta barca de pesca d’arrossegament, Amadeu Ros, qui ha afegit que és la primera vegada que aquesta espècie queda atrapada a les xarxes.
Després de trencar la xarxa l’animal va eixir viu al costat de tota la pesca d’aquest dia. Aquesta acció ha suposat que els pescadors hagen deixat d’ingressar uns 1.500 euros, però, segons Ros, es queden amb «la consciència tranquil·la».
Generalment, a l’àrea en la qual el Cap Prim Segon faena, a la zona del talús a uns 500-800 metres de profunditat, que és on troben la gamba roja, solen aparéixer taurons Hexanchus Griseus, també anomenat xovato, però «a tanta profunditat no sol haver-hi taurons pelegrins».
Tampoc és habitual, segons ha detallat, que en els dos últims mesos d’aquest estiu hagen capturat i alliberat «dos o tres taurons, quan el normal és que aquestes captures accidentals puguen arribar a tres o quatre a l’any».
«Sempre ha ocorregut que barques que treballen en gamba roja agafen xovatos i alguns els maten i els tiren a l’aigua, que és quan apareixen taurons a les platges i la gent s’espanta i hi ha soroll mediàtic», ha apuntat Ros.
Tasca de «gran valor» per als científics
En la pesca mediterrània les barques ixen a les cinc del matí i tornen al voltant de les quatre o cinc de la vesprada tots els dies laborables, però dins només dels 150 dies que assigna el Pla Pluriennal del Mediterrani de la Unió Europea. «Solament podem anar tres tripulants a la barca per a poder traure un sou decent i per a això, necessitaríem que es poguera pescar, mínim, 200 dies», ha assenyalat.
Segons Ros, perquè altres vaixells alliberen els taurons que pesquen seria necessari conscienciar als patrons i propietaris de la necessitat de soltar-los i també «subvencionar els vaixells perquè puguen posar grues, que els permeten fer les maniobres per a pujar la xarxa» davant aquesta mena de captures.
Per part seua, el biòleg Javier Guallart, que té àmplia experiència en l’àmbit marí i coneix el treball i la tasca que fa el Cap Prim Segon, ha destacat que aquesta barca «fa anys que amolla els taurons que queden atrapats a les xarxes».
També ha valorat l’acció que duen a terme els tripulants per a documentar la pesca i aquest tipus de captures amb imatges i vídeos que posteriorment publiquen en xarxes socials, la qual cosa és «de gran valor» per als científics i perquè «tothom tinga informació» sobre aquest ofici.
Guallart ha destacat que el Cap Prim Segon, per a soltar al tauró pelegrí, va trencar una xarxa que sol tindre un cost de fins a 8.000 euros. Van aconseguir descosir-la, malgrat la «gran dificultat» que suposa a la mar estar amb un ganivet de grans dimensions i el moviment del tauró.
Ara, gràcies a la destresa emprada, podran mantindre la xarxa, però els arranjaments «podrien implicar més despeses», segons alerta el biòleg, que ha apuntat que és «inusual» que apareguen a tanta profunditat els taurons pelegrins i també que ho facen en aquesta època de l’any.
