Quasi el 56% de la superfície del País Valencià es considera terreny forestal o muntanya, però inventariar i caracteritzar tota aquesta extensió de terreny pot ser costós econòmicament i complex a causa de l’orografia del terreny, una situació que dificulta l’aprofitament de la fusta i l’adequada conservació d’alguns paratges, en un context en el qual cada estiu els incendis són més voraços.
Per això, l’Institut Tecnològic Metalmecànic, Moble, Fusta, Embalatge i Afins (Aidimme) ha engegat un projecte per a estudiar i avaluar la qualitat i estat de les masses forestals del País Valencià mitjançant sistemes de teledetecció com ara satèl·lits, amb l’objectiu principal de «possibilitar l’extracció de fusta de manera sostenible» i alhora «promoure l’economia local i disminuir els riscos d’incendis», segons el coordinador de la iniciativa «Woodforest Satelite», Francisco Blasco.
«La no explotació de les muntanyes comporta un perill que és el risc d’incendis. Les muntanyes, quan s’abandonen o si no es cuiden, tenen una facilitat molt gran perquè un incendi prolifere. Amb la gestió d’aquesta mena de recursos podem obtindre un recurs natural verd, totalment renovable i podem, a més, disminuir la proliferació d’incendis», al mateix temps que s’activa l’economia local en zones en risc de despoblació i es gestionen els boscos de «manera més rendible», ha exposat Blasco.
Per a això, els experts d’Aidimme combinen diversos sistemes de teledetecció amb diferents resolucions i que aporten diferent informació sobre els terrenys arbrats, poblats en un 72% pel pi blanc, l’espècie majoritària al País Valencià i en la qual se centrarà aquest estudi, ja que és la més representativa.
A través de les imatges de satèl·lit, es poden conéixer aspectes com ara l’estat de creixement de les masses forestals, les espècies que la componen, l’edat dels arbres i aspectes relacionats amb la qualitat de la fusta en determinat paratge.
Uns inventaris que, segons detalla Blasco, no s’han dut a terme perquè es feien de manera manual amb treball de camp, «necessiten molt de temps» i «són bastant cars». En canvi, segons precisa l’enginyer forestal d’Aidimme Guillem Segura, «Woodforest Satelite», finançat per l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace), empra el satèl·lit Sentinel, una eina gratuïta del Programa Copèrnic de la Unió Europea i altres sistemes com per exemple la captació de dades per infrarojos, per a obtindre imatges i índexs com la humitat, la temperatura, la densitat de la massa forestal o característiques de la vegetació i del sòl, i així detectar quines zones són adequades per a l’aprofitament fuster.
Segons ha concretat l’especialista, l’equip preveu treballar sobre una vintena de parcel·les que s’han seleccionat perquè poden tindre fusta òptima per a l’aprofitament de l’espècie majoritària al País Valencià, el pi blanc, present en boscos que majoritàriament no són gestionats.
Els resultats del projecte, amb fons autonòmics, es transferiran a la mateixa Generalitat que gestiona les muntanyes públiques i també a empreses del sector de la fusta perquè coneguen les masses forestals amb les quals poden treballar, així com empreses del sector de la topografia i teledetecció que puguen col·laborar amb el seu coneixement i oferir en el futur els seus serveis.
