L’escalfament global no només es manifesta en la calor extrema que estem patint aquest mes de juliol al País Valencià, amb un número de nits tòrrides –on la mínima no baixa dels 25 graus-, només al 2023, superior a les que es van comptabilitzar entre 1940 i 1999. Un increment de temperatures que posa en risc sectors econòmics com el turisme. Estudis alemanys parlen ja que fa «massa calor» com per venir a estiuejar als països mediterranis. Tampoc són soles els fenòmens meteorològics extrems, com el tornado a Milà que s’ha tornat viral, els incendis forestals massius a Canadà o les brutals inundacions a la Xina.
En realitat, la cara més terrorífica d’aquest caos climàtic és una altra i es diu «menjar».
«Un encadenament d’esdeveniments inusuals [als principals graners del món] pot interrompre les cadenes de subministrament, disminuir el subministrament d’aliments i provocar pics de preus», assegura un estudi publicat a la revista Nature per un grup de científics. Aquestes «falles simultànies» en les collites poden «ocórrer amb major magnitud i freqüència en un planeta que s’està calfant».
«Trobem que els models climàtics tendeixen a subestimar els riscos d’esdeveniments climàtics extrems simultanis, el que pot conduir a ‘punts cecs’ en la nostra comprensió de les implicacions futures”, explica el científic climàtic Kai Kornhuber.
Al País Valencià, açò ja fa temps que és una realitat. A la desastrosa collita d’oliva de l’any passat –un fet «sense precedents» segons llauradors afectats- toca sumar-hi la campanya de cereals d’enguany. La Unió calcula que es perdran fins a un 25% de les collites, mentre que a altres territoris de la península pot ser encara pitjor. O per no parlar de la cirera, que ja acumula cinc campanyes consecutives amb mínima producció.
El secretari general de la Unió, Carles Peris, manifestava recentment que «fins ara la pèrdua de terra cultivada es veia compensada pels avanços tecnològics i una major productivitat, però ja fa alguns anys que açò no és així. La inestabilitat climàtica està afectant les collites i ja no es produeix com abans».
Tall de les cadenes de subministrament i prohibició d’exportacions
Si soles amb la guerra d’Ucraïna –un dels principals exportadors de cereals del món- ja s’ha posat en risc la seguretat alimentària de bona part del planeta, què passarà en un món on fallen importants collites de forma simultània?
Aquest escenari és el que es temen els científics. Els principals rebosts del món es troben en zones de clima temperat, amb els patrons climàtics controlats pel corrent en jet que rodeja el planeta i ens protegeix de fenòmens extrems. En els darrers anys, però, aquest corrent d’aire s’està debilitant i desestabilitzant, provocant que tant les gelades com les onades de calor siguen tan habituals com extremes. «Les onades de calor consecutives en una regió poden causar la pèrdua de cultius que podrien haver sobreviscut a un esdeveniment en solitari», explica Kornhuber a la revista La Política Online.
La conseqüència la poden patir primer els països més dependents de les importacions, ja que poden trobar-se amb increments de preus inassumibles o, fins i tot, prohibicions de les exportacions de determinats països. Hi ha un «risc sistèmic» per a les collites a partir d’ara i açò pot «posar en risc la seguretat alimentària mundial», alerten els científics.
