La Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Energia Climàtica i Transició Ecològica destinarà 12 milions d’euros entre 2023 i 2024 per a restaurar hàbitats i adquirir tancats, així com també per a recuperar boscos de ribera a l’Albufera.
Així ho ha destacat aquest divendres Paula Tuzón, secretària autonòmica de Transició Ecològica, que visitava les bores de restauració d’hàbitats de l’Albufera, com ara la desenvolupada a les dunes litorals del Parc Natural, que s’han traduït en una millora significativa d’acord amb els indicadors de situació de l’ecosistema.
A més, Tuzón, acompanyada pel director general de Medi Natural, Julio Gómez, mantenia una reunió amb la directora del parc, María Sahuquillo, i el president de la Junta Rectora, Carles Sanchis, per a fer balanç de la situació del parc i abordar les actuacions dels propers anys.
«Aquesta planificació de salut ambiental s’uneix al pla integral d’infraestructures hidràuliques», ha assenyalat la secretària autonòmica, al mateix temps que ha subratllat que els espais naturals «són d’un valor incalculable en tant que reservoris de biodiversitat únics per la quantitat d’espècies endèmiques de fauna i flora que acullen, i per l’aigua neta que desemboca al llac». Sobre les aportacions d’aigua, enguany l’acord garanteix un caudal ecològic de 60 hectòmetres cúbics, i ha garantit la presència de macròfits i de plantes grans a l’Albufera.
L’Albufera també servia per a revisar els resultats de les bores de manteniment en les parcel·les públiques del parc, com per exemple a l’ullal de Baldoví i als tancats de la Rattla i Burriel.
El director de Medi Natural també ha concretat que enguany «el nou pla de gestió diversifica les alternatives sostenibles per a ni utilitzar la crema de la palla de l’arròs, almenys com a pràctica estructural». «Hem actualitzat l’encàrrec de recollida per a donar prioritat en la destinació de la palla recollida als afectats pels incendis de Begís i la Vall d’Ebo», ha dit, i ha remarcat que el nou pla «és un pla de present i adaptat als nous temps, també en termes climatològics, treballant colze a colze amb els agricultors».
