Jorge Olcina, comissionat del Pla Vega Renhace i catedràtic d’Anàlisi Geogràfica, analitza les conseqüències de la DANA que el Baix Segura va patir al 2019, tot just ara fa tres anys, i explica quines són les actuacions de l’administració per evitar que aquesta catàstrofe es torne a repetir en un futur.
-Tres anys després de la DANA al Baix Segura, quina explicació tècnica es pot donar sobre per què aquelles pluges van fer tant de mal al territori?
-Estem davant una de les zones espanyoles amb més risc d’inundació. Parlem d’una vall al·luvial situada al tram final d’un riu com el Segura, que sovint té un comportament torrencial, i a banda és una zona molt plana. Per tant, qualsevol crescuda fluvial tendirà a recuperar allò que era el seu històric espai d’inundació, una zona d’inundació molt àmplia que ocupa tot allò que denominem com Baix Segura, on s’ha implantat una agricultura i on també s’han implantat vivendes i urbanitzacions en zones inundables. Per això el desastre que es va produir va tindre tanta pèrdua econòmica, perquè estem davant un territori bastant antropitzat.
-Això vol dir que el disseny de l’ordenament urbà d’aquesta zona no va tindre en compte aquesta possibilitat de pluges?
-El que ocorre és que és una zona d’ocupació històrica: des de l’època romana, i després des de l’àrab, hi ha hagut ocupació constant de les viles i dels nuclis urbans, però sobretot de l’espai agrari, on es va dissenyar un sistema de reg molt singular, amb séquies, assarbs, etc. Després, l’ocupació que hi ha hagut des de la segona meitat del segle XX, de tipus urbà i urbanoturístic, ha sigut molt intensa i sovint no ha tingut en compte els valors de risc que hi ha en eixe tram final del Segura. Per tant, el problema és que parlem d’una zona d’ocupació tradicional, i els agricultors d’abans sabien que cada cert temps es produïa una avinguda, que si no era molt torrencial és benvinguda, perquè és una forma de fertilitzar els camps, tal com passa a Egipte amb el Nil, per exemple. Però el problema ha vingut amb l’ocupació, des de la segona meitat del segle XX fins als nostres dies, per les zones urbanitzades i els traçats d’infraestructures i equipaments que no han tingut en compte aquest espai de risc.
-Quin va ser el fet més tràgic d’aquell episodi?
-La pèrdua de vides humanes sempre és el pitjor en aquests episodis. Van morir tres persones al Baix Segura. En societats com les nostres, que ja tenen un poder econòmic i una riquesa, el primer a evitar són aquestes pèrdues. I després, evidentment, cal parlar del desastre que es va produir sobretot al camp, perquè l’aigua va restar en algunes localitats durant vint dies o un mes entollant els camps, i això va produir la pèrdua de les collites i les pèrdues materials de vehicles, tal com va ocórrer al polígon industrial del Puente Alto d’Oriola, afectat per la crescuda de la rambla de Favanella, on també es van produir danys importants.
-Vostè va ser designat comissionat del pla Vega Renhace. Les propostes de recuperació executades són les encertades?
-A partir de la tragèdia hi va haver un esforç molt important per part de la Generalitat i concretament del president Ximo Puig. Va ser quan es va activar el pla Vega Renhace, un pla estratègic per a preparar la comarca per a reduir els efectes dels futurs episodis d’aquest tipus, reduir el risc d’inundació i adaptar el territori als efectes del canvi climàtic. Se li va voler donar una visió de mitjà i llarg termini perquè no és només el tema de les inundacions, que són recurrents, sinó que és una comarca dins la conca mediterrània que ja s’està veient afectada pels efectes del canvi climàtic. El pla Vega Renhace tenia aquesta doble finalitat. Va ser un pla dissenyat amb molta participació pública, es van estudiar més de huitanta mesures, se’n van seleccionar 28 de prioritàries i aquestes són les que, des del setembre del 2020, quan es va presentar oficialment el pla, s’estan implementant. Algunes depenen directament de la Generalitat o de les administracions locals, i són les que porten més ritme. De fet, s’estan activant moltes mesures d’aquesta mena. Potser queda el més important: l’obra al riu, al llit del Segura i als barrancs tributaris, com ara la rambla de Favanella. En aquest cas depenem de l’acció governamental estatal, de la Confederació Hidrogràfica del Segura (CHS). Sabem que la CHS té dissenyat un pla d’actuacions per a evitar inundacions futures, però va molt lent. Encara no es veuen realitzacions palpables de les obres al Segura.
-Va lent perquè el pla és lent d’executar o per falta de voluntat?
-Va lent perquè s’ha incorporat, per fer-ho amb tot el rigor, dins del Pla de Gestió del Risc d’Inundacions de la Conca del Segura. El pla està pendent d’aprovació i s’espera que abans que acabe el 2022 s’aprove i a partir d’aleshores es podrà executar. Estaríem parlant del 2023 com a any en què podrien començar les actuacions. És un pla ambiciós que està dissenyat fins al 2027, a cinc anys vista. I necessita de pressupost, clar. I fins l’any que ve podríem no veure executar obres dependents exclusivament de la CHS.
-Aquesta és una de les principals queixes dels afectats. Quina resposta se’ls dona en aquest cas?
-La resposta és que el que fem des del pla Vega Renhace és agilitar tot el que depenga de la Generalitat Valenciana, així com mantindre reunions constants amb l’administració central perquè agilite aquestes actuacions. Però entenem que la població vol veure màquines i obres treballant sobre els barrancs, especialment sobre la rambla de Favanella. I això tardarà. No es pot dir cap altra cosa que des de la Generalitat es fan esforços per agilitar-ho, però això depèn dels ritmes de l’administració estatal.
-Us n’han donat alguna explicació?
-No. Al seu favor cal dir que des del primer moment de la inundació van posar en marxa un informe tècnic per delimitar bé les zones de major risc i dissenyar les actuacions previstes. Aquestes actuacions ja les coneixem i les han volgut incorporar a eixe Pla de Gestió del Risc d’Inundacions de la Conca del Segura, que està pendent d’aprovació. De fet, estan pendents d’aprovació tots els plans de gestió del risc d’inundacions de tot Espanya, i s’espera que s’aniran aprovant abans que acabe l’any. Han passat els períodes d’al·legacions i ara s’espera l’aprovació final per part del Ministeri. A partir d’ací, les mesures contemplades es podran posar en marxa. Se li ha volgut donar un sentit jurídic, i això sempre va en contra de l’agilitat dels processos.
-A hores d’ara, què és el que més poden témer els veïns que van patir les inundacions de cara a un possible nou episodi com el del 2019?
-Si es torna a donar un episodi com aquell els efectes encara serien molt greus. Estem en el procés de desenvolupar eixes mesures, però tardaran anys a arribar a la seua fi. Fins que no estiguen executades les 28 accions previstes no hi haurà una seguretat plena que, en cas de pluges torrencials, els efectes seran menors. Les obres de canalització per part de la CHS tenen l’horitzó al 2027, segons les previsions. Va ocórrer el mateix amb la inundació del 1987, quan es va aprovar el pla de canalització del Segura: el pla es va aprovar al 1987 i les obres van acabar a finals dels noranta. Van estar més d’una dècada fent obres. És el que ocorre amb aquestes actuacions hidràuliques: són molt pesades, i una vegada dissenyades han de superar la declaració d’impacte, el tràmit pressupostari… Estem parlant que, almenys fins a finals d’aquesta dècada, aquestes accions no es veuran culminades.
-Una vegada culminades les obres, davant un episodi com el de setembre del 2019, la reacció del territori quina seria?
-Estaria més preparat, hi hauria contenció de nous cabals que fins ara arribaven sempre al Segura i es podrien contindre en capçalera, com a la rambla de Favanella. Alhora, en alguns trams del Segura el que va provocar que l’aigua restara tant de temps va ser que el llit de formigó que van fer després del pla del 1987, quan l’aigua va superar l’altura d’aquest llit, va provocar la inundació dels camps. Les aigües no van tornar de forma natural al llit perquè anara a parar a la mar, perquè es van trobar amb un mur de formigó. I aleshores, la CHS ha estudiat la necessitat d’obrir el llit en alguns trams perquè l’aigua puga tornar al curs fluvial i evitar, així, que reste tants dies als camps o als nuclis de població.
