Un dels problemes que més estan afectant els pobles valencians d’interior que corren perill de despoblament és la implantació de macroplantes d’energia renovable que amenacen la riquesa paisatgística, el patrimoni natural i l’ordenació del territori.
En moltes localitats s’han gestat moviments veïnals, de tall transversal, contra la instal·lació desproporcionada i sobtada d’aquests equipaments que generen energia renovable, necessària per a la sobirania energètica, però criticada en el sentit com les empreses que la creen i la gestionen s’han desplegat desproporcionadament per diversos pobles.
Tant és així que diverses alcaldies, de diferents colors polítics, s’han vist obligades a limitar l’arribada d’aquestes instal·lacions.
Els partits que governaran el País Valencià durant la pròxima legislatura, PP i Vox, tenen diferents visions sobre aquest fenomen. El PP, partit que ostentarà la Presidència de la Generalitat i la major part de les conselleries, deixava clar al seu programa electoral que calia «apostar pel manteniment de les fonts productives actuals i incentivar la implantació de noves plantes renovables de producció, facilitant-ne la instal·lació i, al mateix temps, promovent polítiques que ajuden les empreses a reduir els costos energètics mitjançant la millora de l’eficiència dels seus processos industrials».
En aquest sentit, el PP es proposa «quatre grans objectius» adreçats a garantir la seguretat i qualitat del subministrament energètic, l’autosuficiència energètica del País Valencià, la sostenibilitat ambiental de les polítiques energètiques i la contenció o reducció dels preus de l’energia per a les llars i les empreses. També anuncien incentius fiscals per a les instal·lacions d’autoconsum, línies d’ajuts per als ajuntaments i altres propostes per a deixar via lliure a les renovables, sense posar cap impediment –en el sentit que ni tan sols cita el problema– a les conseqüències nocives que la instal·lació d’algunes macroplantes estan tenint sobre determinades poblacions.
Curiosament, Vox sí que parla d’aquest problema al seu curt programa electoral de dues pàgines –el del PP en té 230–, i diu que «assegurarem que el desenvolupament de les energies renovables no atempte contra la riquesa paisatgística de les nostres terres». En canvi, a «l’acord conjunt de PP i Vox per al Govern de la Comunitat Valenciana», el fenomen no se cita. Tant PP com Vox tindran competències en aquest afer, en tant que els ultradretans disposaran de la Conselleria relacionada amb l’àmbit rural, de la qual encara es desconeix el nom i les carteres que abastarà.
Una de les zones més afectades per aquest fenomen, la Plana Alta, ha protagonitzat un moviment de rebuig social a través de Nostra Terra, una associació ubicada a les Coves de Vinromà i adreçada a la conservació paisatgística i que mira d’evitar que aquestes instal·lacions provoquen una afectació negativa sobre el territori.
Cinta Moliner és membre de la directiva del col·lectiu, i admet que al si de Nostra Terra encara no han parlat a fons sobre què pot passar amb el nou govern valencià, si bé exigeix que el futur Consell «mire una mica més cap al món rural del que s’ha fet fins ara». «Si en el moment en què s’executen les normatives veiem que aquestes no són les que esperem, protestarem, però ara no podem vaticinar res».
Aquesta ecologista recorda que els partits, tant a nivell local com provincial, que governaran les noves corporacions, «han assegurat que posaran un equip jurídic a disposició dels afectats en la lluita contra aquestes instal·lacions». La Diputació de Castelló passarà a ser governada pel PP, després que els últims quatre anys l’haja presidit el PSPV; mentre que a la localitat de les Coves de Vinromà els socialistes s’han fet amb la majoria absoluta, que l’ha perduda el partit local que va governar l’anterior legislatura i que no va oferir una resposta satisfactòria al fenomen.
Moliner, de fet, compara l’actitud del PSPV a les Coves de Vinromà, que s’ha posicionat al costat dels afectats, amb la del president en funcions Ximo Puig, qui va dir que «no es pot fer una truita sense trencar els ous», quan va ser interpel·lat sobre el problema que generaven aquestes instal·lacions. Unes paraules que l’activista considera «desafortunades». Pel que fa al PP, Moliner assegura que aquest partit va prometre fer front al problema, «i de moment no tenim per què pensar que ens van mentir». A la localitat citada, de fet, tant PP com PSPV s’han posicionat en contra del projecte Magda –d’instal·lació de línies de molt alta tensió– i de l’arribada desbocada de macroplantes fotovoltaiques.
Pel que fa a Vox, Moliner admet desconèixer quins són els posicionaments del partit ultradretà en aquest sentit, «i no puc opinar ni a favor ni en contra, perquè no sé què farien», però «confiem que els polítics, siguen del partit que siguen, miren cap a les comarques d’interior i cap al món rural i tinguen en compte la nostra opinió». La membre de la directiva de Nostra Terra recorda que «no demanem cap cosa estranya: només volem viure tranquil·lament a les nostres cases», i diu que «és inacceptable que una empresa arribe a un municipi, trie terrenys i instal·le tantes plaques solars com desitge, i que ni el municipi ni els veïns disposen d’un marc legal per a exigir que això s’ature». «Com que és inadmissible, esperem que els nous dirigents ho tinguen en compte», rebla.
El que Moliner i els moviments que s’oposen a aquest fenomen sí que tenen clar és que «utilitzarem tots els recursos al nostre abast per a guanyar aquesta batalla a nivell judicial, i si no ens donen la raó, que la tenim, caldrà recórrer a la desobediència civil».
