El col·lectiu Per l’Horta ha presentat al·legacions al Pla de Mobilitat Metropolitana de València (PMoMe) perquè considera que és «incompatible amb la lluita contra el canvi climàtic» i que no constitueix «un exemple de desenvolupament equilibrat», i ha denunciat, alhora, que assumeix de manera «acrítica» projectes amb un «extraordinari impacte territorial», com és el cas de l’ampliació del Port de València, la del by-pass o el projecte ferroviari per a la ciutat.
En un comunicat, l’associació ha criticat que el pla dedica el 73% de les inversions a actuacions ferroviàries que se centren en l’AVE i el túnel passant i no en Rodalies, i ha defensat que tots els projectes que recull són «incompatibles» amb la lluita contra el canvi climàtic i la recuperació de l’espai públic per a la gent que, per contra, «defensen els governants de tots els àmbits territorials».
En les seues al·legacions al PMoMe, Per l’Horta reivindica que els plans de mobilitat «haurien d’estar supeditats en la planificació territorial» per a «evitar la via a la discrecionalitat, és a dir, l’autonomia dels projectes d’infraestructures respecte al marc urbanístic».
Per contra, el col·lectiu denuncia que el pla presentat està «subordinat» a Uneix, un document presentat per Presidència de la Generalitat el 2019 que, per al col·lectiu, es tracta «d’un catàleg d’obres públiques, la majoria prèviament decidides unilateralment pel Ministeri de Foment».
L’entitat ha censurat que el Pla de Mobilitat Metropolitana de València «dona continuïtat i amplia» les polítiques que «han contribuït a la insostenibilitat» del sistema de transports per «concretar» les inversions en actuacions com, per exemple, l’ampliació del Port de València, l’AVE o la xarxa troncal de carreteres de l’Estat A-7, V-21, V-30 o V-31. Unes actuacions que, segons Per l’Horta, són incompatibles «amb els objectius de descarbonització del planeta que exigeix la situació actual d’emergència climàtica».
Per tot això, el col·lectiu ha reclamat que el PMoMe situe en «primer pla» una estructuració «equilibrada» del territori, amb «prioritat» a la infraestructura verda, i que els seus objectius i estratègies incorporen una visió científica sobre els problemes del canvi climàtic accelerat.
Finalment, Per l’Horta ha protestat contra el procediment que ha seguit l’administració pel que fa al pla, per considerar que el termini per a preparar les al·legacions ha sigut «excessivament curt», atesa la «gran quantitat de material a analitzar», un total de 527 pàgines amb taules i gràfics, a més de les 261 pàgines de l’estudi ambiental i territorial estratègic.
«El procés participatiu previ ha sigut molt restringit, no hi ha hagut una informació pública consistent i limitar el període d’al·legacions a l’estiu és una manera d’evitar la participació pública, no de fomentar-la», lamenten des del col·lectiu, al mateix temps que demanen ampliar el període d’informació pública «com a mínim fins a final d’octubre», així com la promoció de debats públics.
